Dos esdeveniments importants a Europa

   Aquest cap  de setmana hi ha hagut dos esdeveniments polítics  a Europa:

-- Referèndum a Itàlia

-- Eleccions governamentals a Àustria

Els dos són molt importants perquè afecten directament la Unió Europea i la seva crisi política i social que s'hi està vivint des de fa uns anys.

1.- El referèndum italià afecta a curt termini.

   L'actual primer ministre, Mateo Renzi, va pujar a cap de govern sense ser elegit directament pel poble. Què vol dir això? Que el seu partit (Partito Demòcrata, de centre-esquerra) havia guanyat les eleccions el 2014 però amb un cap de llista que es deia Letta. Per tant, Letta va ser nomenat primer ministre del govern italià. Però després hi va haver una revolta al partit i els mateixos militants van fer que Letta dimitís. Però no es van convocar nobves eleccions, que hauria estat el més lògic. Com que Renzi anava segon, va pujar al primer lloc i va substituir-lo.

    Renzi va fer una sèrie de reformes polítiques que van aconseguir engrescar el poble d'Itàlia. Va créixer la seva popularitat i, segons que diuen, va anar traient pit.

  Finalment, va convocar un referèndum amb unes quantes propostes de canvi radical del sistema polític de l'Estat italià. la seva idea era que, ja que no havia estat escollit pel poble, si aquest poble votava SÍ a les seves propostes en referèndum, de fet, quedava legitimat per governar.

   

   Ha sortit NO i per una majoria molt notable. Renzi va anunciar ahir, a les 12 de la nit, que presentava la dimissió.  ja es veurà com es resol la crisi política. 

   

   Però ara el problema ja no és tan sols d'Itàlia sinó de tot Europa...   

  Itàlia és fundadora originària del Mercat Comú Europeu i és la segona potència exportadora d'Europa. Una crisi política, en aquests moments, porta també a una crisi econòmica perquè els mercats financers no en volen saber res, de situacions poc estables. Quan en un país hi ha problemes, els inversors retires de seguida els diners dels seus estalvis i els porten a altres llocs més segurs.  I Europa ja està prou tocada perquè un país important com Itàlia entri en una crisi més profunda de la que ja té.

   

   A més a més, a Itàlia estan pujant molt determinats partits antisistema, com el Moviment 5 Estrelles, de Bepe Grillo, que vol marxar de la Unió Europea, eliminar l'euro i tornar a la moneda de la lira. És semblant el que passa a Grècia i amb Podemos a Espanya. Són partits que volen acabar amb la Unió Europea.

   

   Però, com deia, tot això afectarà a curt termini. Potser les coses aniran per una altra via i es recuperarà la confiança

2.- Les eleccions a Àustria afecten de fons, encara que sembli menys greu.

   

   Àustria és un país nòrdic, ric i estable, però té un pes relatiu a Europa perquè té 7 milions d'habitants i, per tant, no té  una gran influència en les votacions del Parlament Europeu.

   

   Però recordem que ja hi ha hagut un país, Anglaterra, que ha votat en referèndum marxar d'Europa...

  

  El candidat de l'extrema dreta austríaca, Hoffer, era partidari de sortir de la UE si no es complien moltes de les seves condicions per quedar-s'hi. Quines condicions? les habituals en un partit de tendència nazi.  Racisme, xenofòbia, ultranacionalisme... Res de refugiats. Expulsió dels estrangers, etc.

   

  Finalment, ha guanyat, per molt poc marge, el candidat d'un partit ecologista, Van der Bellen. Europa ha respirat.

  

  No obstant això, el que passa a Àustria és el que està passant també a Hollanda, Suècia i, sobretot, França. Estan pujant, i molt, els moviments d'extrema dreta. Mentre al sud d'Europa pugen els moviments populistes d'extrema esquerra, al nord pugen els moviments populistes d'extrema  dreta. A les eleccions de l'any que ve a França, és molt possible que pugui Marine Le Pen, del Front Nacional. Es tracta d'un partit i d'una política que recupera tots els valors del nazisme i que, a més, vol acabar amb la Unió Europea   

   I tot això, per què passa?

   

   Doncs perquè quan hi ha crisis molt fortes, pugen sempre les propostes politiques simples i entenedores per a la població més ignorant. I això és el populisme. De fet, és el que va passar a l'Alemanya de Hitler.

   

  Però el populisme no surt perquè sí. D'una banda, els parlamentaris europeus s'ho han guanyat a fons. Burocràcia, lentitud, complicació de les lleis, covardia davant dels grans reptes (com la guerra a Síria), contradiccions, corrupció... Al final la gent ha tingut la percepció que la Unió Europea no serveix per a res, encara que no sigui veritat, i que tots els seus polítics són uns vividors. Es tracta d'una crisi moral.

  

  A més a més, els polítics progressistes de l'esquerra moderada han decebut molt perquè han amagat el cap sota l'ala i no han sabut respondre a inquietuds molt lògiques de la població, com és el tema de la creixent islamització, o el rescat dels bancs en crisi (amb milers i milers de milions d'euros, mentre han deixat enfonsar les economies de les famílies).