Per què no es reforma la Constitució espanyola?

 Avui el president Rajoy i el cap de la gestora socialista, Javier Fernández, ja han començat a refredar les expectatives de modificar la Constitució Espanyola. Prudència en aquest tema, molta prudència, han vingut a dir-nos...  
  

 Ahir recordàvem que una majoria qualificada de 3/5 parts dels diputats del Congrés i 3/5 del Senat  —o en un segons intent,  majoria absoluta del Senat i 2/3 del Congrés— podia aconseguir tirar endavant una reforma de la Constitució Espanyola del 1978 (sempre i quan, és clar, el referèndum que hauria de seguir a aquestes votacions tragués una majoria de vots afirmatius). És una majoria més que absoluta que difícilment podria aconseguir un partit sol. La finalitat és que la reforma tingui un consens molt ampli i que no sigui el caprici d'una sola tendència política.

 A l'estat espanyol els dos partits PP i PSOE, ara ajudats per C's, podrien arribar a aquestes 3/5 parts sense cap dificultat. D'altra banda, des que ha esclatat el conflicte sobiranista a Catalunya, la majoria de partits espanyols no paren de proclamar que és necessària una reforma "per adaptar-la als nous temps", diuen... 

   Aleshores, per què no es fa? Doncs perquè el problema és... Catalunya! 

   Reculem 40 anys. El dictador Franco acabava de morir i el mateix règim va adonar-se que era impossible integrar-se a la Comunitat Europea si no s'anava cap a una democràcia real, amb legalització de partits i tota la resta de llibertats que una democràcia occidental comporta. Hi havia, però, una força molt influent, temuda i molt reticent als canvis que comportaria una constitució democràtica: l'exèrcit franquista.

  Uns diuen que de manera indirecta. Uns altres (fins i tot amb proves i testimonis), afirmen que va ser ben directament. El cas és que els militars van imposar un títol preliminar del nou text i diversos articles més que blindaven la unitat d'Espanya. Els polítics reunits per a la redacció del text constitucional, tenien l'ombra dels fusells darrere seu...

 Llegim alguns articles imposats directament o indirecta per l'exèrcit i subratllem-ne paraules clau:

  Art. 1.-

 1.-España se constituye en un estado social y democrático de Derecho que propugna como valores absolutos de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.    

 2.- La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del estado. (...)

            
 Art. 2.-

La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la nación española, patria común e indivisible de todos los españoles y reconoce y      garantiza el derecho de las nacionalidades y regiones que la integran y la   solidaridad entre ellas. (...)

3.- El castellano es la lengua española oficial del estado. Todos los españoles   tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

            
Art.8.

Las Fuerzas Armadas  (...) tienen como misión garantizar  la soberanía y la     independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.

   
   Bé, si el conflicte és Catalunya (perquè vol decidir sobiranament el seu destí), una reforma de la constitució només té sentit si serveix per acabar amb aquest conflicte. Si no, per què s'ha de reformar? Per permetre una línia successòria femenina de la Corona? Sí, és clar... Per suprimir o incorporar competències al Senat? També... Per canviar alguns aspectes del finançament de les autonomies? Segurament... 

  Però el problema seguirà estant on era: Catalunya i el seu desig de votar en referèndum si vol anar-se'n o no d'Espanya.

 Cap partit espanyol està disposat a modificar ni una coma d'aquests articles que hem reproduït (ni d'altres que també afecten el mateix assumpte). S'agafen a l'argument que la sobirania ha de ser de tot el poble espanyol i que Espanya és indivisible.

  Aquest argument l'acompanyen d'un altre que sembla més proactiu: si Catalunya és democràtica i vol independitzar-se, diuen, el que ha de fer és "comportar-se" legalment, cosa que vol dir aconseguir que una majoria de 3/5 parts del Congrés i 3/5 parts del Senat, etc, etc, voti una modificació de la Constitució per tal que el referèndum català sigui possible.

   Però això, és clar, és una trampa dialèctica. Per què? Perquè ni tan sols en el supòsit que els cinc milions de catalans amb dret a vot votessin el mateix partit independentista, aquest partit obtindria una majoria suficient al Congrés espanyol per tirar endavant una reforma. La llei electoral assigna un nombre concret de diputats a cada circumscripció electoral. Però és que, a més a més, la demografia és la demografia. Recordes com anava la cosa? Després s'hauria de convocar un referèndum perquè el poble espanyol (tot el poble espanyol) aprovés el canvi. I ja ens podem imaginar el resultat, oi?

    Així doncs, amb aquestes regles del joc, és impossible que la minoria dels catalans puguem deixar sentir mai la nostra veu a Espanya. I el conflicte persisteix...