Com corren! Si ja van pel 2967...

— Assegaz Ameggaz 2967!

— ?

— Assegaz Ameggaz 2967...

— ?

 No ens en sortirem pas. Ja veig que no m'entens i jo no t'ho sé dir de cap altra manera. T'ho dic en català i avall:

— Bon any amazic 2967!

— ?

 Ah, caram! Així doncs, el teu problema no és pas amb la llengua. A tu el que et passa és que et perds amb el terme amazic. Segur que si et dic la paraula berber, ja et sona més... 

 Molt bé, doncs sàpigues que avui no hi haurà gaires diaris (d'aquests que no tens temps de llegir) que publiquin la notícia. I com que demà ja serà massa tard per felicitar ningú, és millor que ho tinguis present: avui els berbers celebren el seu cap d'any, el yennayer 2967. Correspon al nostre 2017 d.C.

 "Abans (o després) de Crist", diem nosaltres per referir-nos al començament de la nostra era. Si l'occidental té el referent del naixement de Jesús; si l'era àrab té el de la migració del profeta Muhammad a Medina; si l'era hebrea comença a partir de la Creació mateixa (consignada l'any 5.777), els berbers comencen a comptar a partir de l'any en què un rei del seu poble va ser entronitzat Faraó a Egipte i va fundar-hi la XXII dinastia. Era el 950 a.C. O sigui, per als berbers, el 2967.

 Una cosa. a tu t'agrada que et diguin polaco? Doncs "berber" és una mena d'onomatopeia despectiva que feien servir els grecs antics per referir-se a tots aquells altres pobles colonitzats que no parlaven la llengua grega, la refinada de l'època. Ve de la imitació foteta del so que els semblava que feien: bar, bar, bar... D'aquí ve la paraula llatina barbarus, i de la paraula llatina ve el nostre bàrbar. O sigui, que és millor que parlem dels amazics. Encara que ells, actualment, ja no s'emprenyin quan els diuen berbers, respecte obliga... 

 Si coneixes algun marroquí que visqui al teu poble, doncs, potser avui està de celebració. Demana-li si és berber (perdó: amazic). Tens moltes probabilitats que et digui que sí. La majoria dels marroquins que viuen a Catalunya ho són perquè vénen de la regió del Rif. Es calcula que són un 80% de la població immigrada d'aquell país.  

 Els amazics són els habitants originaris del nord d'Àfrica. Quan parlem de la colonització d'aquell territori estem massa habituats a saltar-nos un graó i córrer a parlar de la colonització francesa al Marroc, Tunísia i Algèria; de l'espanyola al Marroc i Mauritània; de la italiana a Líbia; de l'anglesa a Egipte... Ens oblidem que la primera gran colonització, la que va fer més estralls culturals i identitaris, va ser... l'àrab! Perquè van ser els àrabs, durant la seva expansió musulmana, els primers que van voler acabar amb una cultura mil·lenària, amb un poble que celebra el seu cap d'any arrencant ni més ni menys del 950 a.C.

 Què en queda dels amazics, avui? Mira aquest mapa: 

 Les àrees acolorides pertanyen a actuals territoris amb forta presència amaziga. Ja veus que al Marroc hi ha l'assentament més gran. Es concentren a les regions del Rif, de l'Atlas i del Sous. També n'hi ha molts a l'estat d'Algèria (sobretot a la Kabylia i a la regió de l'Aurés). Però també en trobaràs a les Illes Canàries. Sí, sí, ho has llegit bé: no tots els canaris se senten espanyols. Els amazics de les canàries, als espanyols els diuen "los godos". 

 I també hi ha amazics a Mauritània, a Tunísia, a Líbia, a Egipte, al Níger, a Mali... 

 Precisament al nord de l'estat de Mali —a l'Azawad, pàtria dels touaregs—, es va preservar l'alfabet de la llengua amaziga: el tifinagh, un sistema de grafies avui feliçment recuperades. El tifinagh torna a ser l'alfabet oficial de la llengua amaziga.  

 Bé, això de llengua amaziga... Precisem-ho. Com el català i les seves variants dialectals (valencià, balear, alguerès...) la llengua amaziga també té els seus dialectes. Els més importants són el tamazight, el tachelhit, el tarifit (Marroc); el takabalylit (a la Kabylia algeriana), el tamashek (a l'Azawad, dins l'actual estat de Mali)...

 Ai, ai, que t'estic atabalant... Em temo que si et deixo anar un nom més, tancaràs el blog, oi que sí? Perquè tu ets dels que pensa que amb l'anglès es va a tot arreu... Doncs deixem aquí l'inventari de dialectes. Abans, però, repassa la imatge de dalt. Busca-hi, sisplau, la grafia equivalent al nostre so de /z/. Guarda-te-la al disc dur que tens sobre les celles. 

 Parlem dels amazics com a poble, com a nació. 

 Sàpigues que actualment, potser ja no és apropiat parlar d'UN poble amazic. És més prudent parlar de pobles amazics, perquè el contacte amb diferents cultures i potències colonitzadores els ha diferenciat. No tots els amazics viuen la seva identitat de la mateixa manera; ni la defensa de la llengua; ni la relació amb la divinitat. En aquest últim aspecte, pots trobar pobles amazics molt creients d'Al·là (fins i tot amb un punt de fonamentalisme), com el rifeny del Marroc. En pots trobar d'altres que viuen la seva relació amb Déu d'una manera més relaxada i oberta, com els amazics de l'Atlas o del Sous marroquí. I en pots trobar que, tot i reconèixe's com musulmans, viuen distanciats espiritualment de l'islam i dels seus preceptes, com molts kabyls de l'estat d'Algèria.

 Que el sentiment amazic sigui de diferent intensitat és lògic. O no passa també als països de parla catalana? Hi ha elements que ens uneixen i altres que no acaben de casar.

 Els amazics han sofert repressions de diferent grau segons els territoris. Actualment al Marroc la llengua amaziga és reconeguda (que no vol pas dir fomentada). Potser hi ha influït el fet que el seu rei està casat amb una amaziga.. El cas és que amb aquat minso reconeixement els amazics marroquins ja semblen tenir-ne prou per ara. Per contra, a Algèria l'estat encara reprimeix cruelment qualsevol manifestació cultural o identitària d'aquest poble. Amb quin resultat? El de sempre: a la Kabylia ha nascut el moviment més ferm i sòlid de resistència. I per això els kabyls simbolitzen més que cap altre poble els valors de l'amaziguitat, que ja es troben a la bandera comuna de tots ells.

 És una bandera que porta els colors del mar, del desert i de la muntanya, els tres límits geogràfics del territori amazig. 

 Però t'hi has fixat que aquest dibuix del mig és la lletra /z/ de l'alfabet tifinagh? I t'hi has fixat que sembla un home dempeus, aixecant els braços en senyal de desafiament? El terme amazic té una etimologia molt confusa, però des de Lleó l'Africà és habitual relacionar-lo amb els adjectiu "valent" i "lliure". Bé... Se non è vero è ben trobato, que diuen els italians. Aquesta interpretació, relacionada amb l'altra, la de l'home desafiant de la lletra, ha anat consolidant un imaginari. És important que els pobles tinguin imaginaris perquè aquests li acaben donant caràcter com a col·lectivitat nacional.

 El poble amazic es considera un poble irreductible, un poble que cap colonització ni cap govern despòtic que els vulgui assimilar podrà mai destruir.

 Per acabar avui, un advertiment. Perquè ara tu ja deus estar pensant que sí, que molt bé, que et parlo de gent de l'any de la picor, sense cap referent cultural ni de civilització... Doncs sàpigues que els amazics han aportat a la història de la humanitat importants personatges.

 Que Apul·leu, el primer novel·lista de la història de la literatura (va, a veure si trobes temps per llegir-te la divertida obra L'ase d'or), era amazic. I que el gran comediògraf romà Terenci també ho era.

 Que el rei Jugurta (immortalitzat per l'historiador Sal·lusti com el gran desafiador de l'imperi romà) era amazic.

 Que del món del cristianisme, sense anar més lluny, Tertulià (un dels Pares de l'Església no canonitzats) , sant Cebrià o sant Agustí eren amazics.

 Que el famós Tarik, el guerrer que dóna nom a la muntanya de Gibraltar (jebel al-Tarik), aquell que va desembarcar a la península i va començar el sidral de la invasió àrab, era amazic.

 Que el viatger Ibn Batuta (té una associació al Barri Vell de Barcelona) era amazic.

 Que el precursor de l'aviació, Abbas Ben Firnâs, era amazic.

 (parèntesi: parlem del 807 d.C. L'home es va construir una mena d'armadura amb plomes i ales mòbils, es va llençar des d'un penya-segat i, naturalment, s'ho va trencar tot, absolutament tot, quan va arribar a terra en trajectòria vertical. O sigui, que més que pioner de l'aviació va ser pioner en l'art d'estimbar-se esbojarradament)  

 Que el cèlebre escriptor en llengua francesa, Kateb Yacine (mort el 1989), era amazic...

 I així podríem continuar donant noms cèlebres del món de l'astronomia i astrologia àrab, l'arquitectura àrab, la medicina àrab... És una mica el que ens passa als catalans amb els germans Roca i en Ferran Adrià (que la premsa espanyola els presenta com españoles), els castellers o el pantumaca...

 Vinga, per avui, deixem-ho aquí. Demà parlarem concretament dels kabyls.

 I ja que parlarem dels kabyls, aquí et deixo una cançó preciosa. L'autor (Idir) és el seu Lluis Llach, i la cançó ve a ser la nostra Estaca.

Ah, i Assegaz Ameggaz 2967! Ja m'has entès ara?

Imatges:

Felicitació d'any: Elba Martín (facebook)
Alfabet tifinagh: ijser.org
Banderes: wikiflags.com
Manifestació: Ramon Sargatal