Un musulmà "moderat" (2). Les caramboles d'Erdogan.

 Ahir vam acabar parlant d'amistats perilloses. Va, fem una mica de futurologia,  que així et podràs marcar un tanto quan vagis a dinar amb el teu cap de departament, aquell que no llegeix gaire més diaris que tu.

 Anota aquest nom i deixa'l anar, com qui no vol la cosa, entre plat i plat: Fethullah Gülen. És possible que aviat llegeixis —en els diaris que no tens temps de llegir— algun titular referit a aquest senyor turc que està instal·lat als U.S.A. des de fa una colla d'anys i que el 2013 va aparèixer en la llista dels 100 personatges més influents del món.

 Gülen era un amic íntim d'Erdogan, el nostre heroi d'ahir en aquest blog de primers auxilis. El cas, però, és que actualment estan a mata degolla... La imatge d'aquí sota va ser captada fa poc a Turquia. Et pot donar una idea de les simpaties que desperta l'home entre els seguidors d'Erdogan. Fethullah Gülen és el que posa la cara al ninot penjat... Per cert: quina dèria que tenen alguns a penjar ninots!

 I doncs, què li passa al Sr. Gülen? Ni més ni menys que des de l'agost passat el persegueix una demanda d'extradició que el govern de Turquia ha enviat al d'EE.UU. Fins ara ha estat endebades perquè els americans no n'han fet cap cas, però no cal dir que si el Ministeri de Justícia americà canviés de criteri, res no faria més content el president turc Recep Erdogan. Potser després ja no necessitaria cap ninot per simbolitzar res...

 I el cas és que una carambola diplomàtica li podria acabar donant aquesta felicitat... Abans, però  vegem qui és aquest tipus. Deixem el billar per després.

 Fethullah Gülen és un predicador musulmà de setanta-cinc anys, amb milions de seguidors a Turquia i a l'estranger. Alguns comparen el moviment cívico-religiós que va fundar Gülen a Turquia amb l'Opus Dei espanyol.  Un moviment molt conservador en l'ordre social, però liberal en l'ordre econòmic i amb tentacles escampats per diversos països. El gulenisme (com es coneix popularment aquesta gairebé doctrina) defensa una societat del lliure mercat. Treballa per trobar tant sí com no un nou encaix de l'islam en les societats modernes. Està a favor del diàleg entre religions i defensa la importància del treball per al bon seguidor de l'islam. D'aquí ve que també se'l consideri un calvinisme a la musulmana.

 Gülen s'havia reunit amb el Papa Joan Pau II, amb el patriarca Bartolomeos I i amb el rabí de la comunitat jueva sefardita Eliyahu Bakshi-Doron. També va condemnar sense excuses de cap mena l'atemptat de l'11 de setembre a Nova York. L'islam no pot tenir res a veure amb el terrorisme, sempre proclama. Ell vol una Turquia moderna dins d'un islam modern.  Fins a quin punt ens ho hem de creure? Tan obert és Gülen? Recordem que el poble turc ha estat sotmès durant anys i anys (des dels temps de Mustapha Kemal) a un rentat de cervell espectacular: ultranacionalisme, supremacisme de raça i cultural, odi a les minories i als EE.UU... Gülen, com a bon turc, també és tot això. 

  Però ja saps que al país dels cecs, el borni és el rei... 

 Fethulla Gülen era, ja ho hem dit, un bon amic d'Erdogan. Van fer molt camí junts. Tots dos compartien cap als anys 80 un mateix objectiu: desmembrar l'exèrcit, que era aferrissadament laic. Recordes que ahir parlàvem de la fidelitat dels militars a la ideologia laïcista de Mustapha Kemal, el pare dels turcs independents, aquell líder que va voler desislamitzar Turquia? Doncs això. L''exèrcit turc era el principal obstacle per fer entrar novament la religió en la política turca.

 Gulen va crear una immensa xarxa d'empresaris, funcionaris, ensenyants, periodistes, policies, advocats... que seguien la seva doctrina sense manifestar-la públicament ni fer-ne ostentació. Eren una confraria civil i religiosa que anava treballant a l'ombra per imposar al carrer la nova hegemonia moral i cultural que va acabar portant al poder l'islamisme "moderat" d'Erdogan. Havia fundat un estat paral·lel a l'estat oficial.

 Un bon dia, però, Gülen va adonar-se que el seu amic de moderat no en tenia res. I va començar el distanciament. Des del 1994 viu als EE.UU, con si diguéssim, autoexiliat... Ensenyem les cartes? Gülen, des de fora, conservava una gran influència a la societat turca. Però Erdogan, des de dins, aviat tindria el poder total, no solament la influència. Ras i curt: Erdogan se n'endurà la mà...

 L'any 2002 l'AKP, guanya les eleccions i Erdogan esdevé primer ministre. Gülen, caigut en desgràcia, s'ho mira tot des dels EE.UU, des de la seva immensa fortuna i acompanyat moralment de la resta de seguidors que té escampats pel món...

 I amb aquestes que arribem al juliol de l'any passat. Un estrany cop d'estat militar es produeix a Turquia. Ningú no acaba d'entendre que els militars revoltats fossin tan maldestres. Allò semblava ben bé pensat perquè fracassés estrepitosament. Qui caram va organitzar aquell desori? Potser mai no se sabrà, però el cas és que a Erdogan li va anar com oli en un llum. Va engegar una purga de milers i milers i milers de funcionaris, advocats, policies, ensenyants...que eren sospitosos de gülenistes i de col·laboracionistes amb el cop d'estat. Erdogan, que ja no tenia oposició militar forta, des del com d'estat tampoc no té un estat paral·lel que li faci pessigolles... Ja no hi ha mosca al nas.

 I Erdogan, naturalment, ho ha aprofitat per intentar clavar l'última estocada a Gülen. Ha engegat una furiosa campanya contra ell, a qui acusa d'instigador del cop d'estat i de traïdor a la pàtria. És en aquest context que has d'interpretar la imatge d'avui.

 I aquest billar, com el tenim? Atenció que el destí enguixa el tac... S'acosta a la primera bola blanca, es fa una idea de les trajectòries probables i... sí, sembla que sí, això pot funcionar... Dibuixarem la jugada sobre el paper:

1.- La bola blanca Erdogan va a l'encontre de la bola blanca Vladimir Putin. Pac...! Li explica com seria de bo per a les relacions de Turquia i Rússia, ara que són tan amics,  que Gülen fos portat presoner al seu país.

2.-  La bola blanca Putin surt disparada cap a la bola taronja Trump Fa un recorregut per les cantonades del feltre i... pac!

3.- El futur president dels EE.UU rep una topada per darrere. Casum l'olla, qui és? Guaita, si és el camarada Putin! Un petit favor per a un amic, dius? Homeee... Per a aquell Erdogan que em va dir de tot quan vaig defensar l'expulsió dels musulmans durant la meva campanya electoral? El que fins i tot va voler canviar el nom de la Torre Trump d'Istambul?  Sí, home, sí, ja ho sé, els amics dels meus amics són els meus amics... En podem parlar, i és clar que si... Vinga, ens truquem...

En aquest món de mones que és la política, les caramboles sempre són, com a mínim, a dues bandes. I a diferència del billar, mai no segueixen trajectòries rectilínies.

 Imatge de Haberler.com