Ajupiu-vos, que és la Brigada Aranzadi!

  Aquests dies potser has sentit parlar de la Brigada Aranzadi. Ep, vigila que això anirà de guerres. Sisplau, posa't el casc i l'armilla anti-paraules...

  Ahir es van fer concentracions populars en un gran nombre de poblacions catalanes i aquest matí se n'ha fet una altra davant del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) per donar suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. També s'hi ha congregat el govern de Catalunya, molts diputats i més de 400 alcaldes, que l'han acompanyada a declarar en senyal de suport. "Això va de democràcia", deien les pancartes alçades per ciutadans anònims.

  

  La Sra. Carme Forcadell hi ha hagut d'anar a declarar perquè està imputada en una causa penal a resultes de l'exercici de les seves funcions com a presidenta de la cambra catalana.

  Què ha fet?

  En una sessió parlamentària d'aquest estiu, els grups de Junts pel Sí i la CUP van demanar formalment a la presidenta Forcadell que es debatessin i que es votessin les conclusions del nou full de ruta sobiranista que una comissió havia estat debatent els mesos anteriors.

  Es tractava, repetim-ho, d'un debat parlamentari sobre un altre debat tècnic que havien activat una sèrie de diputats en comissió. Era, doncs, parlar  sobre el que s'havia parlat. Parlar en un parlament...

  El problema és que un any abans (desembre de 2015) el Tribunal Constitucional havia suspès en diferit la resolució del 9N, aquell famós referèndum sobre la independència de Catalunya que es va celebrar el 9 de novembre de 2014 i que no era un referèndum, sinó un procés participatiu. Per al TC aquella acció va ser il·legal. Quan es va produir el debat al Parlament, el govern espanyol va creure que parlar d'una tema considerat il·legal, havia vulnerat la resolució del TC. Més greu encara: va considerar que els propis magistrats del TC havien advertit la presidenta Forcadell i tots els diputats de la cambra que no podia parlar sobre això perquè era desplegar una iniciativa dirigida a fer realitat el procés sobiranista. Per això el consell de ministres va presentar al TC una impugnació (tècnicament, un incident de resolució de sentència contra l'aprovació per part del Parlament de les resolucions del "referèndum").  I com que eren fets consumats, també va demanar al TC que traslladés el cas a la fiscalia perquè aquesta actués contra la presidenta Forcadell, ja que havia desobeït. I la fiscalia va actuar. I avui, la segona autoritat de Catalunya ha hagut d'anar a declarar per haver permès un debat en seu parlamentària...

  Resumim centrant-ho en els poders:

  1.- Una presidenta d'un poder legislatiu autoritza els diputats d'aquest poder legislatiu (el Parlament de Catalunya) a parlar sobre un tema en sessió parlamentària.

  2.- L'òrgan col·legiat d'un poder executiu (consell de ministres del govern espanyol) s'adreça a un òrgan del poder judicial i li demana que aquest s'adreci a un òrgan (fiscalia) que depèn en última instància del poder executiu (govern de l'Estat) per tal que aquest actuï contra el representant d'un poder legislatiu que està actuant en exercici de les seves funcions. De oca a oca y tiro porque me toca... I tot es fa amb una gran rapidesa i coordinació.

   Però no havíem quedat que els tres poders d'un estat de dret actuen de manera independent? 

   El govern espanyol considera que fa el que ha de fer. Veu en aquest recorregut que hem sintetitzat un compliment estricte de la llei. Perquè ningún español es diferente ante la ley i també porque sin ley no hay democràcia. A més a més, diu, a Espanya la justícia és independent.

  El grups sobiranistes del Parlament català hi veuen una degradació evident de la democràcia i de la separació de poders necessària en un estat de dret perquè aquest sigui creïble. Perquè és la democràcia la que impregna de legitimitat la llei i les seves institucions. Estan convençuts que la justícia, a Espanya, no és independent. I afirmen que en un Parlament democràtic s'ha de poder parlar de tot, sobretot d'aquells temes que estan al carrer. Molt més quan sempre s'havia dit que sense violència es podia parlar de tot.

 Per la seva part, i sense entrar en més detalls, molts analistes polítics (tan nacionals, com estatals o internacionals) hi veuen un autèntic despropòsit: davant d'un conflicte polític s'han de trobar solucions polítiques, no pas judicials. Perquè judicialitzar-lo i fer-hi intervenir els tribunals, diuen, només porta a les trinxeres i a aixecar barreres per al diàleg. 

   I tot això que té a veure amb una brigada?

  En la primera època de la democràcia, quan la por a una nova dictadura era present a les institucions, al carrer i a cada casa, se sentia parlar molt de la Brigada Brunete. Aquesta brigada és un contingent de carros de combat (aquelles andròmines amb vocació meitat de tortuga i meitat de rinoceront) que l'exèrcit manté aparcats en una caserna de Madrid. Treure la Brunete al carrer era una manera de dir que l'exèrcit podia fer un cop d'estat engegant al carrer aquests temibles tancs blindats per apuntar a llocs claus d'una ciutat i d'un país.

  Ara que Europa i el món de les llibertats no permetrien de cap manera que els militars espanyols impedissin la democràcia, la Brigada Brunete s'ha vist substituïda per la Brigada Aranzadi. 

  El repertori Aranzadi és una col·lecció de jurisprudència que fan servir tots els advocats i jutges en el seu treball. Si mai has anat a un despatx d'advocats, són aquells munts i munts de llibres de llom idèntic que s'alineen en inacabables lleixes darrere del professional que t'ha rebut. Fan impressió, oi? En aquells milions de pàgines, hi ha tanta llei per fer servir...

 El món món independentista parla de la Brigada Aranzadi, per referir-se a tota la tropa d'advocats de l'estat, fiscals, jutges i funcionaris judicials que el govern espanyol fa servir contra el procés sobiranista català.  Sí, sí, és clar, tens raó: en un estat de dret hi ha divisió de poders i cadascun actua independentment de l'altre... A més, tots estan al servei de la llei, no?

  Però i si aquesta llei fos... la llei de l'embut?

 Fa uns mesos, uns misteriosos enregistraments sonors que la premsa va difondre al públic van delatar que el Ministre de l'Interior del govern espanyol es reunia al seu despatx del ministeri amb el director de l'Oficina Antifrau del Parlament català per fabricar proves falses contra polítics catalans implicats en el procés sobiranista. Artur Mas, Xavier Trias... Hi havia expressions que eren d'autèntic escàndol:

— "Tu sigue por ahí,  la fiscalia ya te lo afinará...", li deia el ministre al director referint-se a fets que no es podien corroborar ni demostrar

— "Nos hemos cargado su sistema sanitario...!", li deia tot cofoi el director al ministre referint-se a com des de Madrid havien pogut escanyar la sanitat catalana i provocar les retallades.

  Quan es va saber tot això, les denúncies van caure sobre un ministre que feia servir el seu càrrec per activitats que, segons els polítics investigats, no solament eren una vergonya democràtica sinó també clarament delictives.

  Doncs bé, ahir, el mateix dia que molts ciutadans es concentraven davant dels seus Ajuntaments per protestar contra la manca d'imparcialitat de la Brigada Aranzadi, es va saber que el Tribunal Suprem havia exculpat el ministre...

  Les brigades, totes, reben ordres d'un superior per posar-se en marxa i anar a l'atac. En el cas de la presidenta Forcadell i de la resta de polítics catalans imputats, les ordres arriben clares, puntuals i dràstiques. En el cas del ministre, al superior de torn li deu haver agafat un atac d'afonia...