Hi ha males vibracions al Fons Monetari Internacional?

  Ahir va saltar la notícia que la Sra. Christine Lagarde, directora del Fons Monetari Internacional (FMI) va ser declarada culpable per un tribunal de justícia francès. 

  

  La Sra. Lagarde havia intentat per tots els mitjans no arribar a ser jutjada, però finalment, ho va ser i ha estat considerada culpable de negligència per un fet que va passar quan era ministra d'Economia, Finances, Indústria i Treball del govern de la Republique. Segons que sembla, el 2007 va desviar  400 milions d'euros dels fons públics per compensar l'empresari Bernard Tapie. Aquest senyor havia tingut un contenciós de molts i molts diners amb Crédit Lyonnais, una entitat aleshores pública. I com que, casualment, el Sr. Tapie havia contribuït a finançar la campanya de Sakozy (amic de Lagarde). I com que la Sra. Lagarde aleshores gestionava els comptes i les entitats públiques, doncs...

  Si no fos per la importància de la institució que dirigeix la Sra. Lagarde, gairebé ens ho podríem agafar a broma. Això sembla un sainet! Quines males vibracions emet l'FMI?  Per tercera vegada, un director o exdirector  del Fons Monetari Internacional té problemes amb la justícia.

  Primer va ser Dominique Strauss Khan, que va haver de dimitir del FMI per un escàndol sonat. En exercici del seu càrrec, va ser detingut a l'aeroport J.F.K de Nova York després d'haver assetjat una cambrera d'hotel. No s'ha acabat d'aclarir si va ser un complot organitzat contra ell (es va dir que acabava de descobrir importants irregularitats en els fons de les reserves d'or del Banc Central americà) o un cas més del seu extens historial de comportaments compulsius en aquest tema de faldilles. Potser les dues coses...

  També l'espanyol Rodrigo Rato va tenir problemes amb la justícia per actuacions irregulars, després de passar per la direcció del FMI. Et sona l'escàndol de les targetes black de Bankia?

  Doncs ara és la Sra. Lagarde la que ha hagut de veure tacada la seva reputació. Per fortuna seva, el tribunal no li imposa cap pena i aquesta condemna de culpabilitat no figurarà ni tan sols al seu expedient. Serà així —diu el Tribunal—  en atenció a la seva consideració política personal i al fet que es tracta d'un cas esdevingut en plena crisi econòmica internacional. Com si diguéssim: tal dia farà un any... 

  Tots aquests casos, és clar, són més espectaculars per la rellevància de la institució que queda empastifada que no pas per la personalitat dels afectats. 

  Saps què és i què fa, l'FMI?

 L'FMI és una organització internacional que depèn de Nacions Unides, amb unes funcions molt concretes: vigilar el sistema financer global, observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments i oferir assistència tècnica i financera als països quan calgui.

 Si ets un jove sobradament preparat en altres camps que no siguin els de l'economia, potser tot això et sona massa espès.. Mirem de simplificar-ho tant com puguem amb un exemple?

 Imagina que tu ets el país A, que té una moneda A i fabrica productes A. Els teus habitants es moren de ganes de comprar els ventiladors que fabrica el país B, que té una moneda B. Quina llàstima, oi? Rsulta que al teu país, de ventiladors tan bons com els que fabrica el país B no se'n fan...

 A través dels teus empresaris A intentes importar ventiladors B, i per això aquests empresaris se'n van al país B a comprar-los. Hi van amb les butxaques carregades de moneda, és clar, la del país.

 Però ah, caram... Resulta que el país B no els accepta la teva moneda A. Si volen endur-se els ventiladors, els hauran de pagar amb moneda B, que és una moneda més forta i més prestigiosa. Diuen que ningú va pel món amb moneda A, ni tan sols a fer turisme, que aquesta moneda no els serviria per a res. Per contra, molta gent volta pel món amb moneda B a la butxaca, que és acceptada a tot arreu. La moneda B, doncs, és més útil i més buscada que la moneda A

 Els empresaris A se'n van al teu banc nacional A a buscar moneda B, però el banc no en té perquè el país B ha comprat molt pocs productes dels que es fabriquen al teu país. Tu prou que els hauries acceptat la moneda B, i tant que sí,, però el problema és que no vénen a comprar res. Per tant, durant aquest any i els anteriors han entrat molt poques divises B al teu país A. 

  Ras i curt: el país B no accepta la teva moneda A i tu tyens molt poques reserves de moneda B per sortir a comprar a fora. 

  Podries demanar moneda B en préstec a altres països rics que en tinguin. Però aquests països saben que tu no ets un país solvent, que la teva economia no rutlla i es malfien que els puguis retornat el deute. A més a més, és perillós per a tu mateix, ja que et pots quedar entrampat amb uns interessos molt alts que t'acabin ofegant...

 Podries mirar d'augmentar les exportacions per tal que entressin divises B i poder usar-les per comprar productes B a l'altre país. Però la teva indústria no està en condicions de fer productes prou atractius. Ningú no te'ls compra...

 També podries convèncer inversionistes estrangers perquè comprin actius en moneda A, però aquests inversionistes no són babaus: saben que aquesta moneda no està ben vista...

 Ja ho veus. S'està cuinant una crisi econòmica al teu país perquè tens un desequilibri entre allò que compres a l'estranger i allò que hi vens. I una crisi econòmica és l'avantsala d'una crisi política...

 I el cas és que si un intermediari li ho expliqués bé i li dissenyés una bona jugada, potser hi ha un tercer país C, amb suficients reserves de moneda B al seu banc nacional aqui no li faria res negociar amb tu algun tipus d'operació de préstec de moneda B. Qui sap si podria compensar el risc que corre amb alguna altra operació suggerida per aquell intermediari que té totes les dades mundials arxivades i veu les coses amb més perspectiva per dibuixar una situació favorable per a A, B i C. 

  T'imagines aquesta situació multiplicada per deu, per cent, per mil? T'imagines països i més països amb conflictes semblants perquè no es posen d'acord amb la moneda que faran servir a les seves transaccions? O perquè no es posen d'acord  amb el valor d'una moneda respecte a les altres o respecte a un punt de referència comú per a totes (els anomentas patrons de canvi)?

  Aquí entre en joc l'FMI. L'FMI és l'intermediari que ens hem inventat. Aquest organisme pot aconseguir per al teu país la moneda B que et falta per anar a comprar ventiladors al país del costat. Com? Fent, per exemple, que les monedes A i B que posàvem com a exemple circulin millor entre els països. 

  L'FMI es va crear fa 50 anys pert tal que le divises (les diferents monedes) poguessin circular més fàcilment entre els països membres. És un ajut perquè les economies d'aquests països en tinguin sempre suficients per continuar fent negocis arreu del món sense que les economies quedin paralitzades. 

  A més a més, també efectua testos anuals per diagnosticar quines falles tenen els sistemes econòmics dels països. Actualitza cada any milions de dades econòmiques, fa radiografies molt rigoroses i adverteix els països de futurs desequilibris que aquests podrien acabar tenint a les balances comercials (importacions / exportacions) si no corregeixen el rumb.

  No és un organisme gens fàcil. Més que qualsevol altre, està exposat a les sospites de poca objectivitat i neutralitat, d'afavorir un sistema i una ideologia determinada per tal que els mercats mundials es comportin d'una manera o d'una altra.

  Per això no queda gens bé que a la direcció del FMI hi arribi gent que al cap dels anys s'han d'asseure a la banqueta dels acusats d'un tribunal per haver cobert de diners un amic o per haver-li aixecat les faldilles a una amiga...