No sé què d'una clàusula sòl...

 Ahir els diaris que no tens temps de llegir anaven plens d'un parauleta que semblava ben bé un homenatge als accents diacrítics que l'institut d'Estudis Catalans vol eliminar en la nova ortografia de la llengua. Concretament, parlaven de les clàusules sòl. Així, amb la "o" ben accentauda perquè ningú no es pensi que són clàusules solars i astronòmiques que ens arriben de l'espai. Ben al contrari, aquestes clàusules tenen a veure amb el terra que trepitgem.  

 Abans de parlar d'aquest terme, però, n'haurem d'aclarir un altre igualment astronòmic: euríbor.

"Euríbor" vol dir "Euro Interbank Offered Rate", o sigui, és el tipus europeu d'oferta interbancària.

 Què?

 Ja saps que hi ha dos tipus bàsics de crèdit. El de consum, que serveix per a comprar béns personals, i l'hipotecari, que serveix per a comprar un immoble.

 Així que et compres un pis? Segurament has anat a la Caixa de Puncions (on cada operació que fas és com una punxada al cor) i has demanat els diners que et calen. El director —molt sol·lícit, no cal dir-ho— t'ha proposat que subscriguis un crèdit hipotecari, a llarg termini. Podràs fer-hi front pagant una quota mensual més baixa que si fos un crèdit al consum. A canvi, t'hi faràs vell pagant i hauràs de posar el mateix pis que et compres com a garantia que compliràs. Bé, tot això no et ve de nou, oi que no?

 Surts de l'entitat bancària i penses que ja està tot fet. El cas és que la Caixa de Puncions, en aquell moment no té prou diners ni reserves per a operacions creditícies. Què fa? El mateix que tu: demana a un altre banc que n'hi presti per després poder prestar-te'ls a tu. Naturalment demanarà els diners a una entitat solvent. A Alemanya, potser? El Dutxa Bank va fort, molt fort, i li deixarà els que necessiti. Però és clar, el Dutxa Bank exigirà uns interessos a la Caixa de Puncions... Aquí ningú no regala res.

 Això que acabem d'explicar és el pa de cada dia. Els bancs es presten diners entre ells a un tipus d'interès determinat, segons la llei de l'oferta i la demanda i segons el que negocien les parts implicades. Doncs bé, l'euríbor és el tipus mitjà d'interès amb que es fan préstecs entre ells. Per a determinar el tipus euríbor, els bancs solen eliminar el 15% d'interès més baix i el 15% més alt.

 I això com afecta la teva hipoteca, si tu no ets un banc? Dons l'afecta perquè  se sol considerar l'euríbor el tipus bàsic de referència per al càlcul de les hipoteques i imposicions a termini. Segurament, l'interès del crèdit hipotecari que et concedirà la Caixa de Puncions serà aquest euríbor més algun complement fix. Quan l'euríbor puja, la teva hipoteca puja (si l'has subscrita a interès variable). Quan l'euríbor baixa, doncs també baixa la quota a pagar.

 Ah, però... Resulta que la Caixa de Puncions t'ha inclòs a la lletra petita del contracte hipotecari una clàusula sòl...

 Aquesta clàusula es una garantia per a l'entitat. Pot ser que l'economia general  s'hagi quedat estancada i que no hi hagi gaires operacions creditícies interbancàries. El Dutxa Bank, que és una entitat germànica poderosa, ofereix diners als altres bancs europeus, però aquests no estan gaire interessats a subscriure préstecs perquè tampoc no hi ha gaires clients que vagin a les seves oficines a demanar-los. Ni a la Caixa de Puncions, ni al Banc de Santandreu ni a cap altre... I ja tenim operant la llei de l'oferta i la demanda! El Dutxa Bank baixarà el tipus d'interès. I altres bancs que vulguin prestar faran el mateix. I això farà que baixi l'euríbor.

 Que bé, no? Tens una hipoteca a la Caixa de Puncions a un tipus d'interès variable. Ja ho hem dit: si puja l'euríbor, pagues més. Si baixa l'euríbor, pagues menys... Doncs no: la Caixa de Puncions t'ha colat a la lletra petita una clàusula que diu que si l'euríbor cau tant que toca terra (per això es diu clàusula sòl) tu continuaràs pagant el tipus d'interès d'aquell nivell, encara que després  continuï baixant i baixant.  

 No ho trobes just. Demanes socors... I mira, aquí arriba el Setè de Cavalleria!

Recordes que fa poc vam parlar dels òrgans de la UE (Unió Europea)? Dèiem que eren aquests:

La Comissió Europea

El Parlament Europeu

El Consell de ministres

El Tribunal de Justícia

 Aquest últim, el Tribunal de Justícia, és un òrgan judicial que es va crear l'any 1952. Està format per un jutge de cada país més un contingent d'advocats generals. La seva missió és vetllar perquè la legislació i disposicions emanades de les altres tres instàncies es compleixi a tots els països de la UE. No solament això: vigila que s'interpreti i que s'apliqui de la mateixa manera a tot arreu. A més a més, resol els litiguis que li presenten tant els governs, com altres institucions europees o particulars.

 Segons quines siguin les particularitats de la demanda i les dels subjectes que la interposen, la causa anirà a parar al Tribunal de Justícia pròpiament dit, al Tribunal General o al Tribunal de la Funció Pública.

 De manera que si tu, com a particular o com a col·lectiu o empresa, et sents perjudicat per alguna acció o omissió d'una institució europea, pots adreçar-te a un tribunal del teu país, perquè remeti la teva causa al TJUE, o pots anar directament al Tribunal General, si t'afecta directament perquè creus que l'Administració del teu país ha infringit la legislació de la UE.

 Doncs bé, abans d'ahir el Tribunal de Justícia de la UE va dictaminar que els bancs hauran de retornar als clients el diner que els hagin cobrat de més a resultes d'haver incorporat en el contracte hipotecari una clàusula sòl d'aquestes que dèiem. Considera que aquesta clàusula és abusiva per al consumidor. Si l'euríbor havia baixat, el tipus d'interès a pagar pels consumidors també havia de baixar en la mateixa quantitat, sense topalls de cap mena.

 Una declaració judicial com aquesta té unes implicacions macroeconòmiques evidents. Pot acabar afectant l'economia europea perquè els bancs hauran de retornar entre 4.000 i 8.000 milions d'euros cobrats de més. De fet, ahir mateix, les accions de molts bancs ja queien en borsa degut al catacrac que es preveu en els seus balanços.

 A sobre, és una decisió que no es pot recórrer. Des d'ahir mateix, doncs, servirà de base perquè els tribunals de cada país decideixin sobre milers de demandes (es parla de més de 70.000) que s'espera que interposaran els consumidors afectats. Perquè aquests tribunals s'hauran d'ajustar al que ha dictaminat el tribunal superior europeu.
     

 Obviarem els detalls de procediment per aconseguir que la Caixa de Puncions et torni el que t'ha cobrat de més. Val més que vagis a un advocat i facis les coses bé. Són explicacions massa feixugues per a una informació de primers auxilis. Interessa més que ens centrem en la dimensió ètica i política de la decisió.

 Algun analista ha interpretat que amb aquesta sentència, Europa ha demostrat que encara pot recuperar la dignitat perduda. I és que el TJUE s'ha posat clarament al costat del consumidor i no pas de les grans institucions bancàries, amb els poders fàctics que arrosseguen.

 No és gens bo que els motors d'una economia de lliure mercat (i els bancs ho són) tinguin problemes perquè poden arrossegar altres sectors. Ara bé: quan els governs han rescatat tants i tants bancs en fallida per culpa de no haver fet les coses bé, no és una bona notícia que el TJUE s'hagi preocupat, aquesta vegada, de rescatar-nos a nosaltres, els ciutadans?