Pagaràs per autopistes que no uses.

  Ahir el govern de Rajoy va anunciar que compraria una sèrie d'autopistes deficitàries, construïdes la majoria als voltants de Madrid durant els darrers anys. Per què les compra, si són deficitàries? 

  En un dels períodes de govern socialista de Felipe González, sent ministre d'Obres Públiques i Urbanisme José Borell (1991-1996), a Espanya va fer fortuna un terme del món del tràfic rodat: autovia. La geografia espanyola, sobretot a Castella, es va veure sembrada de magnífiques vies de comunicació de dos carrils per banda i separador de seguretat. Eren molt més que carreteres. Eren una mica, nomes un mica, menys que autopistes.  

   El ministre socialista José Borrell les va anomenar autovies per no haver d'anomenar-les autopistes, que és gairebé el que són. Davant dels peatges draconians que sofrim els catalans per moure'ns amb cotxe per unes autopistes construïdes en temps del franquisme gràcies  a la iniciativa privada (ja que l'Estat no invertia aquí), el ministre Borrell va treure's de la màniga un argument la mar de rumbós: el govern d'Espanya —venia a dir— no fa autopistes gratuïtes; fa... autovies. Per tant, no hi ha greuge comparatiu amb el que passa a Catalunya.  

  Que ho sàpigues, doncs, quan circulis sense cap problema de congestió per les magnífiques i desertes carreteres, posem per cas, de les províncies de Sòria, de Segòvia o de Guadalajara: estàs circulant per vies de comunicació que no tenen peatges perquè no són autopistes. Són autovies. 

   Ara bé, si vols anar de Girona a Barcelona, doncs què hi farem... A aguantar-se toquen: prepara la tarja de pagament i fica't a la ratonera que sovint és l'AP-7. Ah, que no vols pagar? Dons cap problema: ves-hi per la N-II, que té quilòmetres i quilòmetres de dos únics carrils, que està embussada de tant de tràfic, que passa per dotzenes de centres urbans i que té un manteniment deficient. Després truca a l'exministre socialista Borrell. Demana-li per què va considerar en el seu moment que la igualtat i la gratuïtat eren per als conductors de les altres comunitats, no per als catalans.

   Un cas flagrant del que diem és la xarxa radial d'autovies de què gaudeixen a Madrid. 

   Busca per internet, potser encara els trobaràs. Corrien fa temps uns mapes gràfics que mostraven visualment com havien crescut aquest tipus d'infrastructures públiques a les àrees metropolitanes de Barcelona i de Madrid des del 1993 fins al 2007. Ho feien comparativament, amb els gràfics d'una àrea a sota dels gràfics de l'altra. Mentre que als mapes de Barcelona pràcticament no s'hi veuen canvis al llarg dels anys i semblaven el mateix mapa repetit, els mapes de Madrid mostraven com una tela d'aranya de carreteres, autovies i autopistes gratuïtes s'hi ha anat estenent des del centre cap enfora. Amb el pas dels anys, comuniquen més i més territori, més i més localitats. És com una taca d'oli que s'escampa.

 En aquest context, per què necessitava la capital de Castella i d'Espanya una nova xarxa d'autopistes, aquestes sí, de peatge?

   De fet, és el que es van preguntar (amb una intenció diferent) els mateixos madrilenys quan van començar a construir-se. No qüestionaven pas que es fessin aquelles noves autopistes. Al capdavall, com diuen ells, ancha es Castilla! Si hi caben i paga l'Estat, pues que no sea dicho!

  Ah, però... Hi havia un problema que no estaven disposats a tolerar: eren de peatge. Una ínclita presentadora de TeleMadrid, Curry Valenzuela, es va fer molt famosa a les xarxes per l'argument que va fer servir quan un periodista li va recordar que a Catalunya feia anys i anys i anys que pagàvem per circular per les nostres autopistes: —Sí, bueno, pero nosotros no tenemos la costumbre...!, va deixar anar. I es va quedar tan ampla, la senyora.  

   I, és clar, la costumbre va continuar sent que els ciutadans de les Castelles no van pagar. Han continuat circulant amb comoditat per unes autovies que els ofereixen dos o tres carrils per banda i moltes menys congestions que a Catalunya, ja que allà hi ha molt menys tràfic de camions i de vehicles  industrials.

  I que ha passat amb les noves autopistes de peatge? Doncs que estan desertes. Per què les hauria de fer servir ningú si al costat, en paral·lel de cadascuna, corre una autovia gratuïta que va al mateix lloc, en el mateix temps i amb la mateixa comoditat? 

  Però tot això, com s'explica? És que no s'explica!

  El Madrid del segle XXI s'articula de forma radial a través d'una xarxa d'autovies (A1, A2, A3, A4, A5 i A6) que al seu torn estan relligades per vies concèntriques (M30, M40, M50) seguint els antics traçats dels camins del segle XVIII i de les carreteras nacionales del segle XX.

   No s'acaba d'entendre quina necessitat hi havia de duplicar aquest esquema. El cas és que a partir del 2003 els governants se liaron la manta a la cabeza i van iniciar-se les obres de les autopistes radials R2,R3,R4 i R5 sense tenir gens previst quina seria la seva rendibilitat en una xarxa ja dotada plenament d'infrastructures ni preocupar-se pel seu cost ecològic. Però aquest és l'esperit dels administradors de la cosa pública espanyola: A por ellos, oéééé...!

  Espanya ja era a les portes de la crisi, i com que l'erari públic no tenia diners per finançar unes obres tan costoses, aquestes van anar a càrrec d'un consorci d'empreses privades i entitats públiques que van obtenir de l'estat la concessió d'obres: Abertis, ACS, Acciona, FCC, Sacyr, Ferrovial, Caja Madrid o Caja Castilla La Mancha.

 Un consorci empresarial es crea per a desenvolupar un projecte concret. No cal que tots els integrants siguin especialistes en la matèria. Només es necessita que tinguin solvència tècnica i capacitat econòmica. Dels noms que hem relacionat, només Abertis té com a objectiu la gestió d'infrastructures. La resta eren constructores i entitats financeres. En què pensaven quan van entrar al consorci? En gestionar o simplement en construir, construir i construir?

   I el que és més greu: com és que el polític de torn, el gestor de la cosa pública, va deixar fer aquesta barbaritat? Quatre projectes a la vegada! Molt formigó i molt poca previsió de rendibilitat!

 El cost de les obres i de les expropiacions ja s'havia disparat astronòmicament durant l'execució. Després, a sobre, la circulació de vehicles va resultar ser, en alguns casos (R2) cinc vegades menor a la prevista.

   Prevista? Realment algú havia previst alguna cosa?

  Doncs ara, en aquest circ de despropòsits, el más difícil todavía: davant del desastre que representa per al consorci la fallida econòmica que hauria de seguir-ne, l'Estat nacionalitzarà les autopistes! Les comprarà a les empreses perquè aquestes no tinguin uns resultats ruïnosos.

  

  Dit d'una altra manera: amb els teus diners, jove sobradament preparat que no entens res de res (i aquest redactor comença a pensar que ell tampoc...), es pagaran les irresponsabilitats, fatxenderies i deliris de grandesa d'uns polítics i d'uns empresaris que, en comptes d'espavilar-se en un mercat veritablement lliure, viuen de la mamella de l'Estat. I és que com a la tómbola, ells sempre hi guanyen: si gràcies a les concessions estatals fan negoci, doncs miel sobre ojuelas, que diuen allà. Si ni amb l'ajut de l'Estat són capaços de fer negoci... doncs també fan negoci! Perquè, com diuen també allà, quien no llora no mama. Se'n van a plorar al ministeri que pertoca, si cal se'n van a la llotja del Bernabeu a compadrear i al final el govern els retorna els diners. Así cualquiera!

   Ai, jove catalanet, sobradament preparat, una mica desinformat i que potser ets autònom... No intentessis fer el mateix! Això funciona allà amb les dites i refranys d'allà. Per a tu tinc aquesta dita catalana: cornut i pagar el beure...  

   I no facis el ploramiques, caram! Que l'estat espanyol et massacra a impostos? Sí, és clar, però què vols? L'Estat necessita diners perquè ha de pagar molts dèficits no previstos per a projectes megalòmans: les autopistes madrilenyes per on no circularàs, els AVE's sense passatgers, els projectes CASTOR a la costa valenciana, els projectes de Sacyr al Canal de Panamà, el tren d'alta velocitat pel desert d'Aràbia Saudita... I si no, per què no et deies Florentino Pérez, per exemple?