Els 7 misteris dels tres Reis.

 Dels quatre grans noticiaris que tampoc no tens mai temps de llegir només un t'assabentarà de la notícia. Serà el Matthew News. Ni el Luke Post, ni el John Times ni el Marco de la Sera te'n diran res de res. Oh, i pensa que el Matthew News ho fa, encara, sense dir noms. Per la llei de protecció de dades, suposem. Al final de l'escrit mirarem de posar-hi remei.

 Aquí tens un fragment de la crònica:

" (...) Et intrantes domum  invenerunt puerum cum Maria matre eius, et procidentes adoraverunt eum; et apertis thesauris suis obtulerunt ei munera, aurum, thus et myrrham (...)".

 Ai, perdona, que tu ets més de llengües modernes... Cap problema, t'ho tradueixo:

" (...) Ja dins la casa van veure el nen amb Maria, la seva mare, i caient de genolls el van adorar; després van obrir els tresors i li oferiren com a present, or, encens i mirra (...)"

 Doncs sí, ja hi som. Novament un fet de permanent actualitat. Aquesta nit arriben tres personatges no identificats amb un carregament per a la canalla. Deixarem de banda el sempre espinós problema dels aranzels (no sigui el cas que Donald Trump s'encabriti) i ens centrarem en les circumstàncies i raons del viatge.

 Tres tipus que cada any fan el mateix periple, de nit, amb un seguiment d'empleats camàlics i un carregament import-export, sense que ningú els demani ni un trist paper... Aquesta gent no poden ser uns qualsevol. Massa anys d'història al farcell. El cas, però, és que ens tenen ben desconcertats.

 Primer misteri: són tres?

 El Mattew News, sempre rigorós i objectiu, hi passa de puntetes. Haurem de recórrer a la premsa groga (dita també apòcrifa). Fem bé? No estarem alimentant uns mitjans sensacionalistes? Ja se sap: aquests, per fer-se un lloc al mercat, són capaços d'inventar-se el que sigui. Pretenen fer-se un lloc a la bíblia de la veritat i del nou testament dels fets però des del segle IV d.C, han estat exclosos del gran circuit de la informació. Normal: sense voler faltar el respecte a ningú, la veritat és que aquests testaments només són llegits per quatre frikies. Ara bé, tampoc no els ignorarem, oi? Perquè el cas és que hem llegit en algun d'aquests papers que n'hi ha quatre, de personatges adoradors. El quart  respon al nom d'Artaban. Fins i tot ens diu algun mitjà armeni que no són quatre, sinó dotze.

 Segon misteri: d'on vénen?

 El Matthew News tampoc no ens ho aclareix. Deixa entreveure que arriben d'Orient, però aquesta és una dada que no fa honor al rigor del cronista. Què és "orient"? Depèn d'on ens trobem els lectors, serà una zona o una altra del planeta, no? Què és "orient" per a tots els nens llatinoamericans que també celebren l'arribada dels personatges? Bé, haurem de donar per bo el que ens diu un altre mitjà no oficial. Segons aquest, un ve de Pèrsia, un altre de l'Índia i el tercer de les terres dels àrabs. 

 Tercer misteri: com eviten sempre les zones conflictives?

 Només sabem del cert que un rei de Judea (de nom Herodes) un any els va voler detenir per no haver complert la promesa de lliurar un informe complert després de dipositar la mercaderia a Betlem (el lloc dels fets). Van esquivar l''autoritat tornant al seu país per una altra ruta. Però com s'ho fan per no errar mai la ruta ni ficar-se en problemes? Es parla d'una estrella que els guia...

 Aquest és un debat que ha dut de corcoll molts i molts analistes. En ple segle XVII Johannes Kepler va assegurar que l'any 7 a.C. hi va haver una estranya conjunció dels  planetes Jupiter i Saturn, i que això podria haver donat lloc a algun fenomen lluminós extraordinari. També es parla dels cometes Halley i Hale-Bopp. I encara de meteorits, de supernoves... 

 Però la pregunta que hauries de fer-te és més aviat una altra: a tu, quan veus una estrella curiosa al cel, t'agafa per carregar paquets i anar a dur-los a un xaval que no coneixes? 

 Quart misteri, doncs: per què van cada any a adorar un nen?

 També a Alexandre el Gran i a l'emperador August els segueix la llegenda d'haver nascut després de ser anunciats per una estrella. En el cas que ens ocupa, però, sembla més fàcil pensar que la informació del Matthew News sobre els personatges vinguts d'Orient vol enllaçar amb antics testaments que donen un sentit profètic a l'aparició de l'estrella. "Un estel s'aixeca de Jacob, un ceptre s'alça d'Israel", diu una pàgina de la literatura bíblica (Nombres 24). I un salm (el 72) adverteix: "Reges Tharsis et insularum...".Ui, ui, perdona, que tu no ets de llengües vaticanes. T'ho dic en català "(...) Li portaran obsequis les illes i els reis de Tarsis, els reis d'Aràbia i de Saba li oferiran presents. Li faran homenatge tots els reis, se li sotmetran tots els pobles (...)". Així, doncs, segons els mitjans plenament cristians, aquests personatges ens fan de pont entre les profecies dels mitjans hebraics i les del nou testament dels fets.

 Cinquè misteri: pertanyen a la reialesa?

 Sempre que parlem d'aquests personatges parlem d'uns reis mags. En grec el terme "magós" vol dir "fetiller, bruixot". I en efecte, a la Pèrsia d'aquella època del primer viatge, hi havia una casta de sacerdots astròlegs titllats de mags.

 Però en hebreu aquest terme vol dir "savi"... I en aquells mateixos temps a Pèrsia hi havia una nombrosa colònia de jueus que havien fugit de la conquesta babilònica de Judea. Les seves elucubracions sobre els astres estaven més vinculades a la filosofia que no pas a la màgia. Preguntem-nos: podrien referir-se les informacions que tenim a algun savi que relacionés els astres amb adveniments d'un salvador d'origen diví? Fixa't en aquesta imatge:

 La pots contemplar en viu a Ravenna, a l'Església de Sant'Apollinare Nuovo. És una imatge de tradició bizantina, del segle VI. Aquests tres portadors de regals que caminen tan apressats i carregant ells mateixos amb el fato, no porten corona, ni carruatges ni corrues de servents. Van vestits a la moda persa i amb un barret frigi.

(parèntesi: aquesta és una estètica que es va voler introduir fa cosa d'un quart de segle, a la cavalcada de Girona. Mai s'ha vist una cavalcada més bella i entranyable. Però no va tenir èxit. Aquí molt republicanisme, però a l'hora de la veritat, la gent vol capes de vellut, corones punxegudes i anells per sobre dels guants... Horteres!)

 Així doncs, es tracta potser de tres savis i no pas de tres prestidigitadors que van multiplicant els regals com Jesucrist multiplicava els pans i els peixos? I si el que de debò ens volguessin dur de Pèrsia aquests tipus és una mica de saviesa? Saber ve del llatí sapere, que vol dir "degustar".  I si resultés que vénen un any sí i una altre també per dir-nos que el millor regal que ens poden fer és ensenyar-nos la degustació de la vida, sense gaires complicacions?

 Tornem a la imatge. Per primera vegada algú ens diu el nom d'aquests tres savis. Ho tens a dalt de tot: "sanctus Balthassar + sanctus Melchior + sanctus Gaspar".

 Sisè misteri: de debò que es diuen així?

 Per acabar ens farem ressò d'un frare dominic del segle XIII que va escriure un best seller de l'època. Es deia Iacopus de Voragine (Jacob de Varazze). Va néixer a la Ligúria italiana i allà va escriure la famosíssima Legenda aurea. Es tracta d'una relació de biografies de sants, entre les quals s'inclouen la dels tres protagonistes dels primers auxilis d'avui. L'obra està escrita originàriament en llatí, però com que tens tanta pressa, t'ho enganxo directament en la llengua que domines:

"(…) When our Lord was born, the three kings came into Jerusalem, of whom the names be written in Hebrew, that is to wit Galgalath, Magalath, and Tharath. And in Greek Appelius, Amerius, and Damascus. And in Latin Jaspar, Melchior, and Balthasar (…)".

 Com? Això es complica. Ara resulta que són tres reis que es fan passar per sants des del segle XIII, que viatgen amb noms i passaports diversos, que duen un carregament no declarat i que el distribueixen sense deixar rastre... Val més que no fem preguntes.  

 Setè (i últim) misteri: es diguin com es diguin, per què et toca sempre a tu la fava del tortell?

 Afortunadament, ni els evangelis, ni els antics testaments ni les hagiografies de l'edat mitjana en diuen res, d'això. I si la rosegues tu, vol dir que no la roseguem nosaltres... O sigui, que paga i calla.

Que tinguis uns bons Reis. Aquest informador de guàrdia, que no es diu ni Appelius, ni Amerius ni Damascus, però que també vol degustar la vida, et comunica que s'agafa un dia de descans. Tornarà passat festes.