dimarts, 31 de gener del 2017

Pagès, gràcies a Déu!





Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium
paterna rura bobus exercet suis,
solutus omni faenore…



Ja està!  —ara deus pensar...— El redactor de guàrdia ja hi torna amb els seus deliris en llatí... Doncs no, no delira...

 Avui hem de parlar d'una notícia que no has tingut temps de llegir aquest cap de setmana: la tractorada de pagesos pels carrers de Barcelona. Centenars i centenars de tractors provinents de diverses rutes van confluir a la capital de Catalunya per advertir que no anem bé. Ha estat la denominada Marxa pagesa. Què, encara et penses que deliro?


 Lirare, en llatí, vol dir "fer solcs a terra amb la rella". Quan el pagès romà es distreia i els bous li feien una giragonsa, llavors  bous, rella i pagès "de-liraven", o sigui, no seguien el recte traçat. I ja t'asseguro que jo sí que el segueixo. El poema d'Horaci que t'he dut en V.O. (com al Netflix) ens hi escau molt:

Feliç aquell que lluny dels afers de negocis,
tal com feia l'antiga gent,
es dedica a treballar els camps paterns amb els seus bous,
totalment deslliurat de deutes...

 Aquesta és la visió del món de la pagesia que es tenia fins ara. Una visió idílica i molt bucòlica. Però saps d'on vénen aquests adjectius? El primer, de l'obra Idilis del grec Teòcrit. El segon de l'obra Bucòliques del romà Virgili. Dos urbanites reconsagrats que des de les respectives ciutats d'Atenes i de Roma, es dedicaven a cantar els beneficis de viure al camp. Ja ho veus... Més falsos que un duro sevillano.



 L'aureola de vida regalada que se sol penjar als camperols sempre ho ha estat, de falsa. Ho era ahir, quan la terra no donava prou, i ho és avui, quan sembla que n'hi ha per donar i per vendre. Potser encara és més falsa avui, mira què et dic... Perquè la societat s'ha allunyat de la terra i de qui la treballa i s'ha acostat a Mercadona, que ja té la fruita empaquetada i als estants, no fos cas que t'herniessis ajupint-te per collir-la.

 Però resulta que a pagès hi viuen famílies, no caixes registradores ni marcadors de codis de barres. I aquestes famílies van deixant el camp perquè no se'n surten.  Feliç aquell ... totalment deslliurat de deutes, diu el poema d'Horaci referit al qui treballa la terra. Creu-t'ho...


 En deu anys s'han perdut 21.477 explotacions familiars (el 1993 n’hi havia 74.300). Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2013, de 59.097 explotacions que queden, 52.823 compten amb la mà d’obra dels familiars, amb un total de 93.289 persones. Es tracta, per tant, d’explotacions de petita i mitjana dimensió. I la renda agrària d'aquestes famílies no para de baixar: entre el 2001 i el 2015 aquesta baixada ha estat espectacular: un 39%. 

 Els parlaments públics que la Unió de Pagesos va fer durant la concentració de tractors a Barcelona reclamaven que la defensa de l’agricultura familiar sigui també un signe d’identitat política del país. I per això demanen al Govern que controli els mercats que  posen en perill el model agrari perquè no garanteixen preus justos per als productors. 

 Bé, els pagesos ho demanen al govern, però també a la societat... Tu vas a comprar al super o a la botiga de sota casa? Vagis on vagis, sàpigues que hi ha grans superfícies sensibles al fet agrari i a l'important rol social de la pagesia, però que n'hi ha d'altres (deslligades del país i de la seva gent) que perjudiquen el pagès. 

 La Unió de pagesos es queixa que avui, els professionals agraris no sempre obtenen el fruit del treball quan porten els productes al mercat i sovint els preus en origen són molt baixos. El poder de negociació dels productors catalans és limitat; només tres operadors comercials (Carrefour, Mercadona i Caprabo-Eroski) a Catalunya concentren prop del 50% de l’oferta comercial.

 També és cert que sovint el pagès fa de les seves, eh? En el tema dels purins, per exemple, les culpes estan repartides entre l'Administració i els explotadors de les granges. Molts camps de conreu estan cremats per sempre (i les capes freàtiques contaminades) per no respectar les quotes màximes de vessament de detritus a què estan obligades. Això, la Unió de Pagesos també ho hauria de dir...

 Però escolta, ja ha sortit unes quantes vegades la Unió de Pagesos. Què és?

 La Unió de Pagesos de Catalunya és el sindicat majoritari de Catalunya en el seu sector. Abans estava confederada a la Coordinadora de Agricultores i Ganaderos (COAG), un sindicat que opera a tot el territori espanyol. La relació venia a ser una mica la mateixa que tenen els partits PSOE i PSC: en teoria, el PSC és un partit sobirà que pren les pròpies decisions independentment del seu homònim socialista espanyol. A la pràctica, però, ja s'ha vist: el PSC diu amen a tot el que li mana el PSOE, el seu poder de decisió és mínim.

 Doncs bé, tal com pots llegir aquí, la Unió de Pagesos de Catalunya va saber fer un acte de dignitat nacional  i es va desvincular d'un sindicat estatal que volia imposar la seva llei en la gestió i normatives de representació. La Unió de Pagesos va posar per davant els interessos de país abans que els del propi sindicat. Quan va veure que la COAG no representava prou els interessos de la societat catalana li va dir: Aquí et quedes!

 La UP, doncs, ha donat al país un bon exemple de desconnexió real d'Espanya.

 Tot això de la pagesia et pot semblar un tema menor, però si és així, em sembla que el que delires ets tu...

 Que potser et dius Jordi, tu? Doncs sàpigues que el teu nom (georgós, en grec) vol dir "camperol". 

 Que potser ets pedagog? Doncs hauries de saber que aquest terme (paedagogus) significava originàriament "el que fa avançar els nens", perquè ago volia dir "conduir els ramats".

 Que ets cònjuge d'algú? Tingues ben present que la paraula ve de jugum (el jou que unia les bèsties).

 Ah, que vius en una població de nom Vilafranca? Doncs mira, el topònim, per si no ho sabies, ve en part de les antigues villae (les cases rurals romanes).

 Si fins i tot molts dels nostres cognoms tenen a veure amb la pagesia...

(parèntesi: quin món de mones! Hi va haver un director general del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca que es deia... Jordi Peix! I el Barça tenia un cuidador de la gespa del Camp Nou que es deia Josep Campreciós! I saps com es diu el coordinador general de la Unió de Pagesos? Joan Caball...)  

 Què, t'agrada saber totes aquestes coses? Doncs mira, sapere, en llatí, vol dir degustar, tastar els condiments... Feliç aquell que lluny dels negocis es dedica a degustar les petites coses del camp i no les menysprea...


 Un bon dia l'emperador August va demanar-li al poeta Virgili que posés la seva creativitat literària al servei de les necessitats del país. Eren milers i milers els soldats que es llicenciaven de les legions i tornaven a Roma. Ni cabien tots a la ciutat ni era convenient. Calia, doncs, tornar a potenciar el món rural, retornar a l'antic estil de vida i fer més productius els camps. L'imperi no es podia refiar només de les colònies. Aleshores Virgili, des de Roma, es va posar a escriure les Geòrgiques i les Bucòliques per animar la gent a tornar a viure i treballar a pagès.

 Quin poeta (més enllà de Perejaume) ens cantarà avui unes pagèsiques per conscienciar-nos de la importància d'aquest sector de la nostra societat?


Imatges:
Pagesos romans: ramon.camats worldpress.com
Masia de Miró: culturacolectiva.com
camp conreat: unio-pagesos.net
Llibres de Virgili: Blog I.P.A.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada