Ho haguessis pogut llegir als diaris que no tens temps de llegir. Fa sis
dies que a Romania s'estan produint unes manifestacions gegantines, mai vistes
des de la caiguda del règim comunista. Abans d'ahir, per exemple, es van concentrar entre 300.000 i mig milió de ciutadans a la
Plaça de la Victòria de Bucarest. Afortunadament, va ser de forma pacífica. Inspiració catalana, potser? Bé la primera dama de
Catalunya és romanesa d'origen. Qui sap si ja els està ensenyant com s'han de fer les cadenes i les bes baixes...
Les manifestacions romaneses tenen un motiu molt clar: lluitar
contra la corrupció. Fa unes setmanes, el govern del PSD (socialdemòcrata)
havia adoptat una decisió estranyíssima: reduir sensiblement les penes per abús
de poder i rebaixar la responsabilitat penal per als delictes de corrupció a
un sostre de perjudici de 44.000 euros. Al final s'han fet enrere.
Fixa't que he parlat del govern, no del parlament. I és que
aquesta decisió de revisar el codi penal per rebaixar-ne els supòsits de
corrupció no la va adoptar el poder legislatiu, sinó el govern. Ho va fer
mitjançant un decret-llei. Aquesta és una fórmula que tenen els governs per
poder agilitzar els tràmits parlamentaris en cas d'urgent necessitat. Decreten
una mesura que es pot aplicar immediatament. Després, en un termini fixat per llei,
el parlament ha de confirmar la mesura o derogar-la. Però quina urgent necessitat
tenien els governants romanesos per deixar fora de la consideració de delicte de
corrupció els actes que no arribessin a 44.000€?
Ja saps que aquest redactor de primers auxilis té una flaca
pels temes lingüístics. Oi que em deixes explicar-te un parell de curiositats
abans de centrar-nos en el tema? Et serviran per conèixer una mica aquell país.
Romania és una illa de llatinitat dins del món eslau. La
romanesa és una llengua heretada de Roma. Els ciutadans, doncs, hi parlen una llengua filla
del llatí, no de la família eslava. D'aquí que s'assembli tant a altres
llengües del teu entorn. Allà, per exemple, un bou és un bou; un porc és un porc i
una vaca és una vaca. No, home,
no...! No et pensis que la primera dama de Catalunya hi tingui res a veure. No
parlen pas català. L'explicació de la similitud és històrica.
I a fe que és curiós. Vols saber per què parlen una llengua
llatina? Potser has visitat la columna trajana de Roma. Si no, no te la perdis
en la pròxima visita que hi facis. Es troba molt a prop del Colisseu (ja saps,
tot allò dels lleons, els gladiadors en calçotets, les freixures crues de
cristià...). Aquell esplèndid relleu en espiral narra la conquesta de la Dàcia
en temps de l'emperador Trajà.
Dàcia, molt més que una marca d'automòbil. En època de l'imperi romà és així com s'anomenava
el territori que actualment ocupa Romania. Els romans hi van implantar la seva
llengua a mesura que eixamplaven militarment les fronteres cap al nord. Però curiosament
el que va afavorir el procés de romanització no va ser l'arribada dels romans,
sinó... la seva fugida.
Ja has sentit parlar d'Atila, oi? Era aquell maleducat que
sense fer cas dels cartells municipals prohibint trepitjar la gespa, s'hi ficava
amb el cavall i no deixava que als parterres hi cresqués mai més l'herba.
Quan els seus huns, baixant del nord, van avançar en sentit contrari a les
legions romanes, van provocar un terror tan gran en els camperols dacis que van
abandonar a cuita-corrents conreus i llogarrets i es van refugiar al sud del Danubi, tots ben arrecerats a les ciutats romanes i lluny de les invasions bàrbares. Aquesta reagrupació urbana va
afavorir que la llengua també es reagrupés i s'hi fes forta. Si no hagués estat
per aquest fet, el llatí hagués quedat desprotegit en aquells petits poblats que Roma
no havia tingut temps d'unificar en una sola cultura i llengua.
I és per això que els romanesos encara avui diuen capra quan nosaltres diem "cabra";
i vitel quan aquí diem
"vedell", i gaina (amb uns
accents banyuts a les vocals) per cridar les gallines. I per això mateix
entendràs perfectament algunes de les exigències que surten escrites a les pancartes d'aquesta foto: abrougare, demissie...
Com també hauries entés perfectament si hi haguessuis llegit decret,
delict, corruptie...
La corrupció romanesa no és pas una excepció en l'àrea
de països que van sortir de l'òrbita comunista després de caure el mur de
Berlin. En el període confús i descontrolat que hi va haver des del final de la
dictadura comunista fins a la consolidació de la nova democràcia, la majoria
d'aquells polítics van aprofitar la seva influència, coneixements i
contactes per lliurar-se al lladronici
més descarat. Els comunistes eren sistemes críptics i tancats, molt allunyats
del poble encara que es diguessin ser del
poble. La massa de dirigents que van crear no estaven gens acostumats a retre
comptes a ningú més que al líder suprem. I menys al poble.
En el cas de Romania, aquest líder suprem es deia
Nicolae Ceaucescu. Aquí el tens amb la seva dona en l'última nit de la seva vida.
Amb l'ajut d'una policia cruel i un aparell d'estat
repressor fins a límits inaudits, ell i la seva dona Elena governaven el país
amb un despotisme i una megalomania que havien après a Corea del Nord. També
amb una gran mediocritat, és clar. I ja se sap: quan la maldat i la mediocritat
s'ajunten, hi ha patiment segur.
La bogeria d'aquell matrimoni no semblava tenir
límits. Era tràgic i ridícul alhora. Durant anys i anys, la camarilla de Ceaucescu va fer el que li va donar la gana. Construïa
sumptuoses edificacions i els dirigents vivien a cos de rei mentre el poble
passava privacions de tota mena. Mentrestant la seva dona es feia presentar en actes i congressos com a doctora en Ciències quan tothom sabia que era poc més que una illetrada. I tots dos
es dedicaven a fer regals luxosos a polítics estrangers de la seva corda mentre
al país hi mancava de tot.
En aquell temps es va fer molt famós el Cadillac blindat que Ceaucescu va regalar a Santiago Carrillo, líder del PCE (Partit
Comunista d'Espanya)
Quan es va descompondre la Unió Soviètica, sense el
suport militar dels russos, el règim de Romania va caure irremissiblement, com va passar als altres països del bloc comunista. Un dia, quan Ceaucescu es disposava a dirigir-se al poble des de
la Plaça de La Victòria, una gernació que era a baix va reaccionar
escridassant-lo sense miraments. Ja no li tenien por. Ceaucescu se'ls mirava
estupefacte. Aquella nit la seva dona i ell van ser detinguts i afusellats
després d'una pantomima de judici. La confusió dels fets va ser total. Sembla
que algú va tenir molta pressa a fer-los callar per sempre...
Tots els països que surten d'una dictadura (del signe
que sigui) tenen dificultats per consolidar una democràcia plena. No cal pas
que anem a Romania per fer-nos-en una idea, oi? En tenim casos que ens afecten
més, molt més directament. El cas, però, és que a Romania la corrupció hi va
arrelar especialment. Les causes? Ves a saber. El destí també juga, en la vida
dels pobles.
Quan Romania va voler entrar a la UE, la sospita de
corrupció va ser la reticència més important que li van objectar els països
membres: estava disposada a lluitar de debò contra les pràctiques corruptes? I
per això quan l'any 2006 la UE va aprovar el seu ingrés a partir del gener del
2007, ho va fer "sota vigilància". La Comissió Europea va advertir el
govern romanès que li faria "un seguiment exhaustiu en matèries de lluita
contra la corrupció i el crim organitzat"
Un malalt pot curar un altre malalt? O més aviat li
acabarà contagiant els virus de collita
pròpia? No sembla pas que els governs i polítics de la UE estiguin gaire en condicions de
controlar res en temes d'honestedat política... Potser per això la vida
política romanesa ha continuat fent el seu camí rocambolesc i poc respectuós
amb la transparència.
Després d'uns quants governs ja prou convulsos, l'any
2004 Romania va entrar en una etapa de sainet polític total. El president era
un altre Trajà però sense columna: Traian Basescu. Havia estat alcalde de
Bucarest i s'havia fet molt popular per una campanya d'eradicació de gossos
sense amo.
El 2007 i el 2012 Babescu (socialdemòcrata) va sofrir
dues mocions de censura. En la primera va ser suspès del càrrec fins que un
referèndum el va confirmar, però el 2012 el parlament va tornar a votar la seva destitució, acusat de violar la llei constitucional. Aquesta vegada el va salvar la campana, com als púgils: va perdre el referèndum però com que la participació no havia arribat al 50%, no es va
considerar vinculant. Basescu va continuar.
Darrere de tot hi havia una lluita aferrissada entre
dos amics íntims que, com sempre passa, es van convertir en dos íntims enemics:
Basescu i Calin Tariceanu, el seu primer ministre. Sembla ser que Basescu,
fidel a les consignes de Brussel·les, volia desarticular les relacions entre el
món polític i les màfies econòmiques. Durant aquella etapa es van portar davant
de la justícia 127 càrrecs públics. Una minúcia en un oceà de martingales.
I així arribem a aquest 2017, en què un altre govern
socialdemòcrata (el primer ministre es diu Sorin Grindeanu) ha hagut de sofrir una nova moció de censura, però aquesta vegada no pas per perseguir la corrupció sinó per protegir-la reduint les penes per delictes d'aquesta índole. De rerefons del
conflicte hi ha la sospita que el president del Parlament, Liviu Dragnea està
embolicat en un fosc afer de contractacions fictícies de treball.
La moció de censura no ha prosperat perquè la coalició de socialdemòcrates i liberals del govern pot imposar la seva majoria. Malgrat això, han retirat el decret. I malgrat això altre, els manifestants ja no s'ho empassen. Ni tan sols queden satisfets quan el govern els recorda que des
de les exigències de Brussel·les els fiscals anticorrupció han treballat en
més de 2000 casos i més de 1000 polítics i funcionaris han estat jutjats en
els darrers dos anys. Consideren que la corrupció s'ha fet endèmica i que
afecta tothom.
Com acabarà la cosa? Continuarà la corrupció a la
política romanesa? Aquest redactor de primers auxilis no és vident ni endeví. L'únic
que et pot recordar és que aquí també diem vaca a la vaca, bou al bou i porc
al porc...
Imatges:
Ceaucescu i Elena: mirror.uk
Basescu: realitatea.net
Bucarest, Plaça de la Victòria: Amnistia Internacional catalunya
Parlament de Romania: Giovannai's weblog-wordpress.com
manifestació a Bucarest: Canal Antigua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada