França és a una hora de carretera...

 Que Castella és una nació de polítics poliglots, això està fora de tot dubte. Tan poliglots que ara no et sabria dir amb exactitud si, de llengües, en parlen una... o cap. 

 Però bé, tant li fa. Quan un poble té una expressió com aquesta: Valor y al toro!, ja et pots imaginar que és un poble que va a totes, amb arrojo i sense complexos. 

 Ho dic perquè fa unes setmanes, quan a França el candidat Benoît Hammon va guanyar les primàries del partit socialista, la gestora del PSOE li va enviar un missatge de felicitació que deia:

Tous ensemble contra le droit!

 Els francesos devien quedar estupefactes. Què caram els deien, aquells toreros? Ho havien llegit bé? Els estaven animant a anar "tots junts contra el dret"?  Les llumeneres del PSOE, ai las, havien volgut dir:

Tous ensemble contre la droite. 

 Però bé, deixem estar ara els drets i les dretes. Anem al gra...

 Aviat hi haurà eleccions presidencials a França i seria bo que et familiaritzessis amb els protagonistes. Al capdavall, des de molts punts de Catalunya tenim més a prop França que Espanya. No et convindria seguir una mica la política d'aquest país que tenim al nord? No hauries de familiaritzar-te una mica amb els seus representants polítics?

 Abans que res, però, recorda que França és un estat republicà. No hi ha un rei que succeeix un altre rei, com a cap d'Estat, per dret hereditari. A la Republique française hi ha dues eleccions diferenciades. Per una banda, els ciutadans elegeixen el president de la república en eleccions presidencials. Per l'altra, celebren eleccions legislatives per triar els diputats de l'Assemblée nationale, el seu parlament.

 També et convé recordar que els francesos trien els seus representants de manera diferent. A França les eleccions se celebren d'acord amb el sistema de dues voltes: a la primera volta es presenten tots els candidats que volen i que legalment poden fer-ho. Els dos candidats que obtenen més vots passen a una segona votació i els votants de les candidatures que no han passat el tall han de decidir aleshores si voten aquest o aquell altre entre els dos que sí que l'han passat. D'aquesta manera, el candidat més votat a la segona volta també és el que té una majoria global de ciutadans al seu favor.

 Pel que fa als partits amb més possibilitats de passar a la segona volta, fins fa poc, a França hi havia un panorama molt bipolar, com també passava a Espanya.

 A l'esquerra dominava l'ambient el Partit Socialista. Més a l'esquerra del PS hi havia els comunistes i unes quantes formacions ecologistes radicals.

 A la dreta, fins fa quatre dies, dominava el panorama l'UMP (Union pour un mouvement populaire). Fins que va arribar un polític que potser et sona: Nicolas Sarkozy. Sí, home, és aquell que està casat amb la cantant Carla Bruni, aquella senyorassa que a les fotos li passava un pam... Doncs bé: l'any 2014 a Sarkozy se li va ficar al cap canviar el nom del seu partit. Ara es diuen Les Republicains.

 Més a la dreta de Les Republicains, hi havia (i encara hi ha) el Front National de Marine Le Pen, una senyora de qui segur que has sentit a parlar. Una formació netament xenòfoba i antieuropea. L'extrema dreta, vaja.

 Tanmateix, tal com ha passat a Espanya, les coses han canviat. Ara el panorama ja no és el de dos partits majoritaris, sinó el d'un ventall de quatre o cinc. Els repassem, juntament amb els seus líders?

 Et serà fàcil de recordar els noms perquè sembla un repic de campana. Te'ls canto amb veu metal·litzada: 

Melenchoooon...

Hammooooon...

Macrooooon...

Fillooooon...

... i LePennnnnnnnnnnnnnnnnnn!

 En versificació i poètica es diu que una rima és masculina quan la paraula rimada és aguda, i femenina quan aquesta és plana. Doncs a les eleccions franceses es presenten quatre senyors que rimen i una senyora que, malgrat que no rima i que ens trenca l'equivalència de gènere, pot acabar tancant el poema...

 Que els noms de tants candidats acabin en -on sembla una conya marinera, oi? Però ves a saber si és el senyal d'alguna cosa més. Coneixes el joc del Twister? Una colla d'amics es col·loquen sobre una lona plena de taques de colors i cada participant ha d'aconseguir trepitjar i tocar els colors que per sort li han pertocat. Al cap d'una estona allò es converteix en un pilot de carn humana, amb nusos inextricables de braços, peus i algun cul davant la cara del més llepafils. Doncs aquest és també el panorama polític francès..

 Anem d'esquerra a dreta?

 Jean-Luc Mélenchon és el candidat més a l'esquerra i les seves possibilitats són mnimes. Es presenta amb una formació que es diu France insoumise, que té el suport dels comunistes de tota la vida. Però Melenchon ha sortit del Partit Socialista, que va abandonar el 2008. Twister, dèiem? Melenchon, a veure, posa un peu aquí, a la taca roja i una mà allà, a la taca vermella...

 Benoît Hammon (Partit Socialista) va entrar a la política de la mà de François Hollande, que és del corrent més dretà del seu partit. Però ai coi, ara resulta que a l'amic Benoît li ha donat per anar a trepitjar colors passant per sobre d'Hollande i gairebé d'en Melenchon. S'ha tornat el més esquerranós de tots. A les primàries del seu partit ja va guanyar el seu contrincant Manuel Valls a base de propostes demagogues i gens assumibles. I ara que ja és el candidat oficial del seu partit rep el suport d'una formació considerada radical: Les Verts (Nicolas Hulot). A sobre, ha refermat el seu islamo-gauchisme, fent la gara-gara a les comunitats islamistes...

 Per tal que no falti res, Hammon ha fet ja ofertes a Melenchon (esquerra comunista, ja ho hem vist) i a Yannik Jadot (un candidat ecologista radical) per formar una gran coalició d'esquerres dures. Això ha provocat que fins i tot militants socialistes del seu partit intentin esquivar-lo com puguin. Com? Mirant de trepitjar taques de color del centre. A veure si passant aquesta cama per aquí i aquest braç per allà...  

 Però qui hi tenim, ocupant les taques del centre? Un altre que rima en -on: Emmanuel Macron. Aquest polític ha fundat un moviment que es diu En mache! El cas és que, políticament parlant, Macron també ha sortit de l'òrbita socialista, com Melenchon i Hammon, els de les taques roges i vermelles. Sense anar més lluny, recordarem que Macron havia estat assessor i ministre d'Economia amb el president socialista François Hollande. Només que ell no vol trepitjar tan sols taques roges. Ell vol mirar de posar mans i peus tant a tantes taques com sigui possible. Tu, ajupa't que et passso un braç per sobre. I tu obre't de cames, que t'hi passo una cama...

 La consigna que Macron repeteix fins a l'extenuació és Ni droite ni gauche (que significa ni derecha ni izquierda. Vale, Susana Díaz?)

 Això li ha valgut algunes bromes per part dels seus contrincants, que el consideren un "candidat Plexiglas" de tant transparent com és la seva ideologia. Diuen que l'orientis cap on l'orientis, si la col·loques davant d'una altra ideologia (d'esquerres o de dretes) pots veure aquesta altra a través de la seva.

 En condicions normals, Macron no hauria tingut cap possibilitat de passar a la segona volta, però el fet que el polític que haurà de representar el socialisme francès sigui un personatge com Hammon, tant escorat a l'esquerra demagoga, ha fet augmentar les seves possibilitats.

 En fi, anem a veure què passa a la dreta...

 Aquí hi tenim un altre que rima en -on: François Fillon. Representa Les republicains, un partit de centre-dreta. Només que ell els representa per la banda més dreta-dreta. Va guanyar en primàries els candidats republicains Sarkozy i Alain Juppé, que representaven un conservadurisme més moderat.

 Hi ha tanta competència pels colors del centre i de l'esquerra que el que li interessa, a Fillon és ficar mans i peus als colors del Twister de l'extrema dreta de Le Pen. 

 El seu programa combina un enfocament liberal en els aspectes econòmics. Propugna, per exemple, una reducció dràstica del nombre de funcionaris i l'eliminació de la jornada de 35 hores. Alhora, és un programa molt conservador en aspectes morals. En vols uns exemples? La reserva que pretén fer de l'adopció plena i la procreació assistida per a les parelles heterosexuals. També la prohibició de la gestació subrogada (els ventres de lloguer). En alguns aspectes socials, com la immigració, el seu programa s'assembla al del Front National. Per compensar aquesta visió conservadora, últimament ha promès una revalorització de les pensions dels jubilats i una consolidació del sistema sanitari públic.

Fins fa pocs dies, ja tothom veia Fillon com el futur president de la república. La veritat és que per passar a la segona volta, Fillon tenia a favor aquestes circumstàncies:

—Un partit molt fort econòmicament parlant i amb bons contactes financers.

—Uns rivals que trontollen: les perspectives d'ensorrament socialista semblen clares. Les possibilitats de l'esquerra comunista són mínimes. I Macron és vist com un polític massa volàtil. 

 Fillon, doncs, semblava ser el candidat que hauria de fer front a Marine Le Pen, la del Front National, que gairebé segur que passarà a la segona volta. Però ha passat una cosa que ha vingut a capgirar-ho tot: el Penelopegate...

 Fa una setmana una publicació satírica francesa Le Canard enchaîné va publicar un escàndol que l'afecta en plena línia de flotació, com se sol dir. Segons que sembla, Mr. Fillon va afavorir la seva dona Penelope i els seus fills nomenant-los agregats parlamentaris quan ell era diputat. La cosa va d'una suma d'euros molt sucosa i ja es troba als jutjats...

 Total, que la seva popularitat ha baixat estrepitosament aquests últims dies, fins al punt que membres del seu propi partit li estan demanant que renunciï a presentar-se perquè constaten que una part dels seus votants ja fiquen les mans als colors de Twister del centre que lidera Macron... Abans que hi fiquin la papereta de vot —diuen— el partit hauria d'anar novament a primàries i elegir un altre candidat. Sí, sí, però, és molt fàcil dir-ho... A tres mesos de les eleccions, qui gosa fer-ho? És molt perillós perquè això desgasta molt un partit davant de l'electorat.

 Ja ho veus: Fillon s'hi està jugant el prestigi, en aquest escàndol... I a fe que no serà l'únic a jugar-se'l. Aquest redactor de guàrdia posarà ara a prova la seva credibilitat..

 Abans de passar a l'extrema dreta de Marine Le Pen (la de la rima masculina que no acaba en -on), me la jugo donant-te una primícia: Macron també tindrà problemes!

 Anota bé la data d'aquest article: 4 de febrer. Encara no n'ha parlat ningú però la xafarderia ja corre per algunes redaccions franceses. Ara només falta que els polítics facin càlculs en el garbuix de peus i mans que hi ha al Twister electoral i considerin si val o no la pena trepitjar els colors de Macron. Perquè el cas és que en qualsevol moment podria destapar-se un altre escàndol, aquesta vegada en la vida privada de Macron, les seves preferències sexuals i els seus mètodes per satisfer-les quan era ministre d'Economia. Molt sòrdid tot plegat, però la política ha abandonat el fair play a tot arreu. 

 Entre el Penepopegate de Fillon i aquest altre possible escàndol de Macron, les opcions de la senyora que no rima en -on pugen i pugen i pugen... Els francesos juguen amb foc i acabarem cremant-nos tots!

 

 Marine Le Pen és la filla del fundador i ideòleg del Front National, Jean Marie Le Pen. Malgrat que ha allunyat el partit dels criteris obertament racistes i prohitlerians del seu pare, Marine Le Pen no amaga la seva ideologia: practica un nacionalisme jacobí ferotge, es manifesta clarament contrària a tot tipus d'immigració, postula acabar amb la UE i vol erigir-se en la Joana d'Arc de la nova França.

 Jean Marie Le Pen no passava gairebé mai el tall de la segona volta. Tanmateix, les coses han canviat amb la seva filla. Perquè et facis una idea de com ha pogut arribar a ser la candidata amb més possibilitats de passar el tall, et remeto a les reflexions que ens explicava en aquest mateix blog l'amic Brahim Yabed. I és que no tot és culpa de la dreta. Les esquerres (tant a França, com a Espanya, com a Catalunya) estan fent molt malament les coses...

 I bé, aquest és el panorama final. En una segona volta, semblava que Marine Le Pen no hi tenia res a fer, tant si el seu rival hagués estat Macron com Fillon (els comunistes i els socialistes ja semblen descartats d'entrada).

 Veient-se-les contra Fillon, tot indicava que perdria per 40% a 60%.

 Veient-se-les contra Macron, el resultat hauria estat encara més desfavorable: 35% a 65%

 Però amb els sidrals que estan muntant els dos candidats rivals; amb la victòria de Donald Trump a U.S.A. i amb els atemptats islamistes ja comesos, el que es podia haver comès ahir al Louvre de Paris i els que puguin cometre abans de les presidencials, com acabarà reaccionant la societat francesa? 

 Cada vegada estem més a prop d'una victòria lepenista, que faria saltar definitivament Europa pels aires...

Imatges:

Urna: en.rfi.fr

Melenchon: Prechi-Prêcha

Hammon: Le Point

Macron: Contrepoints

Fillon i Penelope: independent.co.uk

Le Pen, pare i filla: europe1.fr