De la A a la "CETA"

 Fa una setmana va saltar als diaris que no tens temps de llegir un acrònim ben curiós: CETA. Vol dir "Comprehensive Economic and Trade Agreement". També se'l coneix com AECG: Acord Econòmic i Comercial Global.

 És un acord de lliure comerç entre la Comissió Europea (UE) i el Canadà que va començar a gestar-se l'any 2009 i que ha avivat una gran polèmica entre defensors  i detractors.

 Per què ha trigat tant? Bé, ja saps el lema de l'escut del Canadà: A mari usque ad mare (de mar a mar). Els negociadors europeus que varen anar a negociar devien desembarcar en un port i potser el despatx era en un port de l'altre oceà... Entesos, entesos, no ha fet gens de gràcia, ja ho deixo aquí. Però si més no, recrea't una estona amb l'escut. No trobes que sembla una mica un bazar de Tot a 1€? 

 El cas és que el CETA era un acord difícil de tancar per la seva complicació. És el pacte comercial bilateral més ampli que mai s'ha negociat entre la UE i un altre país. Aborda un ventall enorme de temes que afecten els interessos de la federació del Canadà i de la UE en matèries com les exportacions i importacions, les inversions, les condicions de treball i d'entorn empresarial. 

 No és estrany que la UE hagi volgut tancar un acord d'aquest tipus. Canadà és un país tecnològicament molt avançat i democràticament equiparable (per no dir superior) als països de la UE. Comparteix valors medioambientals i a més a més, és ric en recursos naturals que el nostre continent necessita.

 Si parlem de relacions comercials, has de saber que la UE ha acabat convertint-se en el segon soci (el primer és els EE.UU) d'aquell país, amb un volum de facturació de 60.000 milions d'euros anuals. Tan sols a Catalunya hi ha més de 150 empreses que treballen amb el Canadà.

 Si parlem d'inversions, la UE també és el segon inversos més important al Canadà. Tinc les dades de fa cinc anys, quan encara es negociava a tota màquina aquest acord: 260.000 milions d'euros. Però és que les inversions canadenques a Europa tampoc no es queden curtes: 142.000 milions.

 Imagina't que tens un conegut que et proveeix material per a la teva feina i al qual tu també li retornes un benefici, amb materials o serveis que has creat. La relació comença a ser tan fluïda i de confiança per als dos que al final decidiu prendre algunes mesures que us beneficiïn mútuament. No ho sé... Posa'm tu els exemples, que en saps més. Compartir la Renault Trànsit perquè vagi plena d'anada i de tornada? No cobrar-li els ports a canvi que ell tampoc cobri els seus? Deixar que el seu informàtic pugui treballar des dels teus ordinadors? Pactar que si heu de contractar una empresa del mateix ram la de l'altre tindrà prioritat? Intercanviar carteres de clients?

 Com que esteu segurs que sortiran friccions i desajustaments, decidiu posar els pactes per escrit. Bé, tant li farà, perquè segur que ell haurà d'aguantar la tabarra de la seva dona (que et té tírria) i qui sap si a tu la mare no et fotrà el cap com un bombo dient-te que ets un calçasses perquè els caps de setmana la furgoneta sempre se la queda ell... Però tu i ell sabeu que us convé entendre-us.

 El mateix passa entre els països quan negocien un pacte bilateral. Una part de la societat de cadascun s'hi oposarà perquè els acords no van en la línia de la seva ideologia. Poden saltar confusions o, simplement, oposicions interessades perquè el que es persegueix és una entesa amb altres països d'ideologia diferent.

 Mirant-ho de lluny, el CETA preveu:

— L'eliminació de gairebé tots els drets d'importació (els aranzels). Com que el Canadà no forma part del mercat comú europeu, fins ara importar o exportar un producte d'una àrea comercial a una altra implicava pagar (o cobrar) uns drets de duana per deixar-los entrar als respectius territoris. es calcula que amb aquesta mesura els exportadors europeus s'estalviaran uns 500 milions d'euros cada any, cosa que els farà m´`es competitius.

—També s'ha acordat que les empreses de la UE puguin presentar-se a licitacions publicades per administracions públiques del Canadà i que tinguin un dret prioritari. Si tu tens una empresa de construcció, per exemple, hi podràs anar a fer la teva oferta pressupostària per a una obra pública que acordi qualsevol nivell administratiu canadenc. Molta sort, ajusta bé les partides!

—Les empreses subministradores de serveis (postals, telecomunicacions, transport marítim...) també tindran moltes més facilitats per oferir els serveis a l'altre territori. Els seus executius, a més, podran establir-s'hi temporalment

— Els arquitectes, enginyers, contables i altres professionals podran prestar els seus serveis a clients del Canadà.

—S'ha acordat també una lluita conjunta contra les reproduccions il·legals respecte a patents, marques comercials, obres d'art i aliments tradicionals. Aquest aspecte és molt beneficiós per a les petites i mitjanes empreses europees.

 Tot plegat, no vol pas dir que des d'ara la llei canadenca operi a Europa o que l'europea ho faci al Canadà. Vol dir que estudiaran conjuntament (i amb transparència) cada cas i s'evitarà que els controls hagin de passar per dues fases, una el territori de sortida i una altra en el territori de destinació. De vegades la UE donarà per bona la normativa de l'altra part i altres vegades això passarà a la inversa.

 També passarà que algunes matèries quedaran fora d'aquest sistema i continuaran regint-se per les respectives normatives. Això és molt important en temes d'ordre alimentari.  

 Posem un exemple. Al Canadà la normativa sobre aliments transgènics és molt més relaxada que a Europa. Sense l'acord, un producte importat del Canadà havia de passar un primer control a la sortida per verificar que s'ajustava a la llei del país i un altre a l'arribada per comprovar que no vulnerava cap norma sanitària europea malgrat que ja constés que no ho feia amb la canadenca. Doncs bé, amb l'acord continuarà sent així. Aquesta matèria queda exclosa dels pactes.

 Un aspecte important és el de les inversions, on solen donar-se molts casos de litigis. Fins ara cada assumpte es tractava segons l'acord bilateral de la matèria en qüestió (n'hi havia 8) i una empresa podia denunciar una administració pública de l'altra país cada vegada que creia que els seus interessos quedaven perjudicats per tracte discriminatori. Ara només ho podran fer limitadament (el CETA defineix amb precisió els casos) i sempre a través del mateix tribunal d'arbitratge, que serà permanent i  amb els seus membres escollits per consens entre la UE i el Canadà. Aquests membres garantiran la imparcialitat i s'ajustaran a un codi de conducta molt rigorós.

 Bé, doncs si tot és tan positiu, per què el CETA ha aixecat tanta polseguera a les xarxes europees? Doncs pel que dèiem: perquè a Europa hi ha partits amb un pensament polític pròxim al del Canadà i altres que tenen més tirada al pensament populista.

 Aquests últims al·leguen d'entrada que el diable americà es troba darrere d'aquests acords. Les empreses americanes establertes al Canadà entrarien d'estranquis a Europa gràcies al CETA. Això diuen...

 També al·leguen que és inadmissible que les empreses multinacionals puguin atacar legalment una administració d'un Estat en un tribunal d'arbitratge privat. Que és inadmissible que una empresa estrangera no se sotmeti als tribunals de l'Estat i pugui fer-ho a un tribunal d'una altre índole. Que el dret públic ha de ser sobirà i no negociable amb els interessos empresarials.

 Els detractors del CETA apunten sovint un exemple que es va fer molt famós a França i que ara el treuen a passejar: el cas Tapie.

 Bernard Tapie era un empresari (amo d'ADIDAS) que va ser nomenat ministre. Com que els seu president (François Miterrand) li va exigir no tenir interessos empresarials, Tapie es va desfer de l'empresa. Ho va fer a través d'una filial bancària que, en part, era pública: el Credit Lyonnais. Aquesta filial va vendre ADIDAS a un comprador pel preu que havia fixat l'empresari, però va fer una sèrie d'operacions intermèdies ocultes que beneficiaven l'entitat sense que se'n beneficiés l'antic empresari. Per què ho va fer? Perquè Tapie tenia un deute descomunal amb el banc, a causa de les pèrdues de la seva empresa i dels crèdits no liquidats. D'aquesta manera, el banc va cobrar-se el deute. Però ell no hi va estar d'acord. Tot plegat es va resoldre en un tribunal d'arbitratge que va donar la raó a Tapie, sentenciant que l'entitat venedora no s'havia comportat lleialment.

 L'assumpte és extremament complicat des del punt de vista jurídic i aquest pobre redactor de guàrdia no te'l sabria pas explicar amb pèls i detalls. Tanmateix queda't amb una idea de conjunt: una entitat que en part era estatal (era, doncs, Estat) va ser condemnada en un tribunal d'abitratge per un assumpte comercial privat.  Això és el que no volen que torni a succeir els que ara s'oposen al CETA.

 També al·leguen que cal protegir la producció local. En això també es posen d'acord tant polítics de l'extrema esquerra com de l'extrema dreta. Segons els opositors a l'acord, el CETA significarà la ruïna dels productors carnis, ja que preveuen l'entrada de 80.000 tones de carn boví i 75.000 de carn porcina, encara que se'n beneficiïn laboratoris, empreses automobilístiques i grans operadores de serveis.

 Què pesa més, els llocs de treball creats en aquestes empreses i laboratoris gràcies als acords o el perjudici en el sector agrícola? A França, on el comunisme tradicional es camufla darrere dels moviments ecologistes, els opositors ja ho tenen clar.

 Recapitulem? Fem-ho anant d'un extrem a l'altre. Com si diguéssim: de la A a la CETA. L'oposició total als acords de lliure comerç significa el retorn al proteccionisme i a la "a" d'autarquia (consum exclusiu dels productes fets al propi país). Un retorn que sembla difícil d'imaginar en ple segle XXI. 

 Per l'altra banda, l'adhesió incondicional a tot acord de lliure comerç significa una defensa de la globalització econòmica i, potser, d'un liberalisme econòmic extrem que ja s'ha vist on ens ha dut.

 Potser, doncs, el que caldria és mirar-nos aquest CETA amb uns ulls tan desapassionats com sigui possible i estudiar si va pel camí del mig o n'està fent un gra massa. 

 Al capdavall ja ho diem en català: totes les masses piquen...