Paraula de Brahim.

 Els primers auxilis són delicats i sovint  cal anar a socórrer el necessitat en parella o en equip de més de dos. Avui comptem, feliçment, amb la col·laboració d'un altre assistent de guàrdia, que et parlarà sobre la immigració i el suposat racisme. Ningú més indicat que ell per tocar un tema tan relliscós.

 Brahim Yabed és un enginyer naval nascut a Mauritània. Viu a Catalunya des de fa 25 anys i és un gran patriota català. És coautor del llibre Entre imams i capellans, per raó del qual (o més ben dit: per culpa de la intolerància d'alguns islamistes) té molt difícil tornar al seu país d'origen.

 Brahim Yabed va ser coordinador d'Immigració a l'antiga CDC. Ara està totalment retirat de la política de partit i es dedica a treballar pel país des de la seva condició de ciutadà arribat d'una altra terra.

 Aquí tens les seves reflexions sobre el tema:

IMIGRACIÓ I RACISME. ET SONEN?

Escolta! Sí, tu, el que no té temps de llegir els diaris o escoltar les notícies —quasi sempre tergiversades— que surten als telediaris. Avui m’estreno com a ajudant de redactor de guàrdia de l'I.P.A. i et volia parlar del rebombori polític de la immigració i les seves conseqüències. Fins i tot ara que el flamant president dels EU, un tal Donald Trump ha decidit denegar l’entrada al seu país de persones originàries de set països musulmans (Iran, Iraq, Líbia, Sudan, Somàlia, Iemen, i Síria). O que els països de la Unió Europea no es posen d’acord en com repartir els refugiats procedents de països immersos en guerres.

 I saps per què passa tot això? Doncs, perquè Donald Trump considera que podrien ser terroristes i que, per raons de seguritat, més val que no trepitgin el seu preuat país. I la majoria de països membres de la UE amaguen el cap sota l’ala (Espanya en primer lloc) per no recollir refugiats, perquè, suposadament, tenen por d’alimentar l’avenç electoral dels partits de la ultradreta. Però, en el fons, els motius pels quals actuen els governants europeus no s’allunyen gaire dels que al·lega el mandatari nord-americà. Certament, al darrere de tot plegat, hi ha una gran hipocresia populista.

 A tu què et sembla? Ep! Ja saps de què va, això del populisme, oi? El redactor de guàrdia ja va fer un article exhaustiu sobre el tema. Per tant, no em posaré pesat en repetir reflexions fetes anteriorment de manera il·lustrativa.

 Però, sabies que la immigració ha estat sempre utilitzada com a arma electoral per dels partits polítics, tant a Catalunya com a Espanya i arreu dels estats occidentals? Ah, no? Doncs, acomoda’t que ara parlem del cas català.

 Resulta que abans de submergir-nos en la crisi econòmica i financera a acaballes del 2007, a Catalunya era un tabú parlar d’immigració. El monopoli d’aquest vessant social tan rellevant el tenien els partits anomenats progressistes i d’esquerra. Però no t’ho perdis! Van actuar amb un paternalisme enorme. Des d'aleshores, qualsevol ciutadà que s’atreveixi a criticar determinades polítiques de discriminació positiva en el seu benefici, o el poc esforç i interès de fer seus els valors de la terra d’acolliment d’alguns col·lectius nouvinguts, se’l titlla immediatament de racista i/o xenòfob. Aquests partits, juntament amb determinades entitats cíviques, es van manifestar un munt de vegades per demanar papers per tothom. La pressió va arribar a ser tan brutal, que l’estat espanyol va acabar fent dues regularitzacions massives de centenars de milers d’indocumentats.

 

 Tot això, va passar a la primera dècada del segle XXI, quan la bonança econòmica semblava òptima i amb una bombolla immobiliària a punt d’explotar. Tu eres encara molt petit o en plena adolescència. Llavors, Catalunya era el destí més atractiu de totes les regions que formen la Unió Europea. 

 L’any 2003, resulta que de cada 12 immigrants que van arribar a Europa, 3 van escollir Catalunya. Bé, tu que ets intel·ligent i has estudiat matemàtiques, la lògica, la probabilitat i moltes assignatures que tenen a veure amb els números, em pots dir quantes regions hi ha a Europa? Et donaré una pista; només a Espanya hi ha 17 regions que formen part de Europa. Per tant, quantes regions creus que hi deuen haver a Europa? Au va! Que et fa mandra enfrontar-te amb un simple trencaclosques numèric d’escola primària? Bé, no t’amoïnis, ja et dono un cop de mà.

 Els 28 països que formen la UE, sumen un total de 272 regions. Ep! Abans del “Brexit” del Regne Unit. Per tant, si entre 272 regions es reparteixen 12 immigrants, i resulta que 3 d’aquests 12 escollen quedar-se en una sola regió, com queda el percentatge de la repartició del botí humà? Ara no em vinguis a dir que no saps fer una regla de tres. Segur que sí, oi? Així m’agrada! Doncs, segurament, has arribat a la conclusió que Catalunya havia rebut a l’any 2003 el 25% de tots els immigrants que havien entrat a la UE. Com t’ha quedat el cos? Oh! Ja t’has quedat atònit.

 Però, saps com s’ha reflectit això, en la societat catalana? Que hem passat de tenir una població de 6 milions d’habitants l’any 2000, a tenir-ne 7,5 milions al 2010, aproximadament. I el més important, saps quina repercussió social ha provocat aquest augment exponencial de la població catalana en tan sol una dècada? Que les oficines d’assistència social, els centres d’atenció sanitària primària i les ONGs es van col·lapsar. I molta gent nouvinguda d’aquests últim anys, han volgut portar els seus familiars de primer grau; cònjuges, fills i pares. Això és un procés que es coneix com el reagrupament familiar. Però, només es poden reagrupar fills menors d’edat. Amb la qual cosa, un cop aquí, els fills han ser escolaritzats. Un fet que es va convertir en una maltempsada per tot el sistema educatiu del país. Fins el punt que els centres educatius han hagut de crear unes aules especials que es diuen Aules d’acollida per rebre els alumnes nouvinguts i intentar posar-los al dia, a fi i efecte que s’apropin al nivell dels seus companys que van començar regularment el curs.          

 T’explico tot això, perquè entenguis a continuació com els partits polítics han utilitzat la immigració per als seus interessos electorals. A més a més, entendràs de retruc, el fet que molts electors que votaven partits obrers i d’esquerres, han acabat votant partit xenòfobs i/o de la dreta. Probablement, si tinguessis una edat més madura a l’època de la qual et parlo, ara em diries: “Home, els treballadors i obrers de tota la vida sempre han votat socialisme o altres sigles clarament d’esquerres”. Però, com que la realitat et demostra el contrari, t’acabaries preguntant: “Com és possible que la classe social obrera acabi elegint opcions xenòfobes i dretanes de la política? I és aquí, el rovell de l’ou, pel que fa l’associació de la immigració amb la recrudescència del racisme.

 Eh! No t’atabalis! Ja sé que estic xerrant molt, i pot ser et preguntes: “I que té que veure una cosa amb l’altra”? Doncs, resulta que les classes socials autòctones que omplen els barris de les nostres ciutats, han vist com minvava el seu benestar amb l’arribada massiva d’immigrants. Han vist com han anat perdent drets laborals i altres drets (com són ara les beques de menjadors dels seus fills) que abans de la presència massiva d’alumnes nouvinguts, hi tenien dret i accés. Però, ai les! Les lleis donen prioritats als més necessitats, i aquests són els immigrants. Em vas seguint, oi? Ei! Encara no hem acabat. De la mateixa manera, abans molts autòctons en situació econòmica paupèrrima, acudien a les oficines d’assistència social per demanar ajuda. Se’ls proporcionava les necessitats més bàsiques, sobre tot quan hi ha canalla pel mig. I de cop i volta, s’han trobat desplaçats per famílies nouvingudes.

 Tot això que t’acabo d’explicar, només és un resum de la repercussió social de la immigració. Però ara, et vull convidar a fer una reflexió. Tu no creus, que arribarà un moment en què tota aquesta gent autòctona, de les classes socials mitjanes i baixes, s’emprenyarà? I si creus que és humà empipar-te perquè consideres que t’han pispat allò que és teu, quina reacció tindries? Doncs, comprensiblement, començaries a desenvolupar un sentiment de rebuig envers aquells que penses que són els responsables de l’empitjorament de la teva situació benestant. Per tant, iniciaries un procés de discriminació envers totes les persones que tenen trets fisonòmics diferents dels teus. És la manera més simple de confondre una persona amb trets racials diferents dels teus amb un immigrant. Tampoc voldries inscriure els teus fills a col·legis amb una destacada presència d’alumnes nouvinguts. Perquè a casa notaries que els teus fills no avancen gaire, i quan preguntes els professors, et diuen que han d'esperar la incorporació dels nous alumnes que fa poc que han vingut i encara no saben l’idioma. Més llenya al foc, oi?

 Dit tot això, què ha de fer el ciutadà autòcton per capgirar aquesta sobtada adversitat? Doncs apuntar-se als discursos polítics que prometen expulsar tots els immigrants. I, de quina ideologia solen ser aquests partits polítics que prediquen posseir la bola filosofal per fer feliços els seus compatriotes disconformes amb les seves vides? Oh! No em diguis que l’has encertada! Els partits de l'extrema dreta, oi? Bingo!

 Resumint, ara ja pots entendre perquè la gent, de mica en mica, esdevé racista o xenòfoba. Però, no t’he explicat les barbaritats del paternalisme amb els immigrants que sol caracteritzar les polítiques d’esquerra. Tampoc, t’he donat la meva opinió de com hauríem de gestionar la immigració. Si et sembla bé, en parlarem de tot plegat pròximament.

 I per acabar, aviat veuràs com em cauen castanyes per tot arreu per descriure la realitat social que explica la raó per la qual als EUA governa Donald Trump, i per què a bona part d’Europa creixen electoralment els partits polítics xenòfobs.