Els jutjats són plantes carnívores?

 No, avui la cosa no va de botànica, t'ho ben asseguro...

 Encara que aquesta setmana tampoc no hagis tingut temps de llegir ni escoltar la premsa, segur que has sentit campanes sobre el judici celebrat al Tribunal Superior de Justícia de Barcelona contra un expresident, una exvicepresidenta i una exconsellera de la Generalitat (avui diputada al parlament de Catalunya). També sabràs que un diputat català al Congreso de los Diputados serà jutjat molt aviat al Tribunal Supremo de Madrid pels mateixos motius que els altres tres polítics. Quin? Un d'esgarrifós, perillosíssim: haver propiciat que el 9 de novembre del 2014 tu poguessis anar a votar.

 Suprem és més que superior? Doncs mira, sí. Tan en assumptes de gramàtica, com de pinsos, com de dret, el primer adjectiu és superlatiu mentre que l'altre tan sols és comparatiu. I si tu no ets dels que estan sobradament preparat en Dret, potser ara t'estàs demanant per què una diputada del Parlament és jutjada per un tribunal inferior al que jutjarà un diputat del Congreso, si la causa és la mateixa... Ho haurem d'anar raonant de mica en mica... Ep, perdona, em truquen al mòbil...

— Parlo amb el redactor de la I.P.A.?

— Servidor, digui'm.

— Sóc Bertolt Brecht, el cèlebre dramaturg. Voldria deixar-li un pensament que se'm va acudir sobre els jutges i la justícia... 

— L'escolto.

— "Molts jutges són absolutament incorruptibles: ningú pot induir-los a fer justícia". Passi-ho bé.

 Bé, perdona, eh? Què estàvem dient? Ah, sí! Que haurem d'anar resolent aquests dubtes de mica en mica. Mira, el tema d'avui és abstrús i avorrit. Però si vols ser un ciutadà amb una mica de criteri i no anar dient bestieses sobre el tema, t'hi hauràs de resignar. 

Te'n faré només cinc cèntims, just perquè entenguis mínimament com funciona això de la justícia.

 El primer que has de saber és que hi ha diversos ordres jurisdiccionals. Nooooo! No fugis! Prometo solemnement no tornar a fer servir cap més tecnicisme... Volia dir que segons del que es tracti, et faran anar a un jutjat o a un altre. Oi que no és el mateix patir de la faringe que de la pròstata o de l'úter? I oi que per a cadascuna d'aquestes malalties hi ha un especialista? Per cert: no vull ni imaginar-me què és el que et sondaran si t'equivoques de consulta... Doncs bé, en Dret passa el mateix. Cada consulta vindria a ser un ordre jurisdiccional. O dit d'una altra manera igual d'antipàtica: una jurisdicció específica. N'hi ha quatre:

1.- Si el teu problema és amb un veí de l'escala, amb un client, amb un soci d'empresa o amb una botiga, hauràs d'anar a la consulta (a la jurisdicció) civil, que és el que s'encarrega dels conflictes entre persones físiques (tu o jo, per exemple); entre persones jurídiques (un banc, una empresa o una associació, posem per cas) o entre persones físiques i jurídiques indistintament. Però al tanto: si la persona jurídica té caràcter d'administració pública (un institut de batxillerat, un ajuntament, una conselleria...) aleshores hauràs d'anar a un altre especialista: l'ordre contenciós administratiu.

2.- L'ordre (o la jurisdicció) contenciós administratiu s'encarrega dels conflictes entre els ciutadans i les administracions públiques. Per exemple: l'ajuntament t'ha clavat un recàrrec sobre uns impostos impagats que tu afirmes que ja has pagat. O la conselleria d'Economia et vol fer pagar un impost que no et pertoca. O ets funcionari d'Ensenyament i t'has barallat amb un inspector...

Ara bé, imagina que no és aquest, el cas. Tu t'has barallat amb l'empresa perquè no et respecta l'horari laboral i et fa quedar més hores de les que et toquen. No pots pas anar al contenciós administratiu (perquè una empresa privada no és administració pública) però tampoc podràs anar a la consulta civil perquè t'arreglin —o t'acabin d'espatllar— el teu problema. En aquest cas hauràs d'anar a:

3.- La jurisdicció social. Aquí es tracten tots els drets i obligacions del ciutadà que deriven, no pas de la seva actuació en general, sinó d'un contracte de treball. Aquest contracte, però, ha de ser entre particulars, no pas entre administració i funcionaris. En aquest últim cas la causa s'hauria de tractar en la jurisdicció contenciosa administrativa.

4.- I encara tenim un quart ordre, el que fa més respecte a la gent: l'ordre penal. Aquí s'instrueixen, es jutgen, es sentencien i s'executen els processos sobre fets que deriven d'un delicte pròpiament dit o d'un delicte lleu (el que abans es coneixia com una falta i que és un comportament menys greu que el primer). 

 Dins d'aquest ordre hi ha un subordre: el militar. Però d'aquest no te'n parlo perquè jo sóc dels que sento les notes d'una corneta i em poso malalt.  

 Parlant de notes musicals... El saps, aquell que diu que un jutge li pregunta a l'acusat que acaba d'entrar:

— Jo a vostè no el conec d'alguna cosa?

— Sí, senyoria, vaig donar classes de piano a la seva filla.

— Pam! Vint anys de presó. Següent cas.

 Ai, els acudits! Segons qui els explica fan molta gràcia o en fan molt poca. Hi ha un concepte, però, que te l'expliqui qui te l'expliqui, mai te'n farà gens ni mica. Em refereixo a la irresponsabilitat. Ho saps que a l'estat espanyol hi ha una persona que, t'ho miris del dret o a l'inrevés, mai serà responsable de res i, per tant, mai podrà ser condemnada a vint anys? Ni per ensenyar malament a tocar el piano, ni per organitzar cops d'estat, ni per fer negocis bruts amb l'Aràbia Saudita o per mantenir queridas a costa del contribuent? 

 En fi, aquí et deixo un parell de palíndroms (frases que es poden llegir tant del dret com de l'inrevés), per si et fessin gràcia:

 Ley: era Rey él.

 Y ella era la real ley.

 Els palíndroms, quina gràcia, oi?

 Bé, t'hauria de parlar també de la jurisdicció mercantil, que tracta dels litigis entre societats, concursos de creditors, etc, i de la jurisdicció de menors. També del Tribunal del Jurat, que està encarregat de delictes de diversa índole. Però aprofundir massa en aquests conceptes em temo que ja no seria un primer auxili sinó una última estocada. No arribaries al final de l'article. Val més que ho deixem aquí.

 Abans ha sortit un terme que també et podria confondre: el verb instruir. En termes de Dret, instruir (o obrir la fase d'instrucció) vol dir començar a fer expedient del cas, o sigui, investigar els fets, recollir declaracions de les parts i de les autoritats, proves, documents, objectes, opinions de pèrits... Tot allò que serveixi per més endavant donar la raó a uns i treure-la als altres.

 Com que el jutge és humà i té les seves flaques humanes, en aquest camí de la instrucció podria passar que acabés agafant simpatia o mania cap a una de les dues parts, o bé perquè la veu regularment i parla amb ella, o bé perquè no li agrada l'ambient en què es mou, o bé per històries passades de la seva vida, de la qual ara en té coneixement... Pel que sigui. Aleshores, quan es tractés de passar a la fase de judici ja no seria imparcial. Per això en qualsevol cas penal de prou importància hi ha dues fases: la primera la porta el jutge instructor, que fa aquesta tasca de formar expedient que dèiem; la segona la porta un altre jutge que no té res a veure amb el primer i que es troba en un jutjat penal o en un Tribunal col·legiat (més d'un jutge), a l'Audiència Provincial, l'Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justicia o a la Sala penal del Tribunal Suprem).

 Aquest òrgan col·legiat se servirà de l'expedient que li ha preparat el jutge d'Instrucció. A més, tornarà a escoltar les parts, les defenses, el fiscal, els pèrits i els testimonis que s'hagin fixat. 

   

 En assumptes poc rellevants el jutge instructor i el de primera instància és el mateix. I els jutjats on treballa es diuen Jutjats de Primera instància i Instrucció. Tot junt. Si el delicte és més important o l'han comès persones d'especial rellevància, els fets es tractaran primer en fase d'instrucció i després en fase d'instància. I els jutges ja no es diran jutges, sinó magistrats. Un grau més en l'escalafó.

 Repassem, doncs. Els polítics catalans que han estat jutjats i el que serà jutjat a final de mes, han anat a parar a la jurisdicció penal perquè un fiscal i uns acusadors privats van considerar que la seva actuació era delictiva i van presentar una denúncia. El fiscal és el representant de la justícia que defensa els interessos de l'Estat. Els acusadors privats es diuen així perquè representen tan sols els interessos d'ells mateixos com a ciutadans o grup de ciutadans. 

 I com que consideren que els fets (posar urnes, recorda-ho) han estat perpetrats per persones d'especial rellevància, han hagut de passar per aquestes dues fases diferenciades que hem esmentat. Primer, un magistrat instructor ha fet l'expedient. Després, uns altres magistrats els han jutjat públicament, dictaran sentència i l'executaran (vetllaran perquè es compleixi).

 Però ara anem a la pregunta inicial: si les acusacions diuen que han comès el mateix delicte (posar urnes, no deixaré de recordar-t'ho) i almenys dos d'ells tenen gairebé els mateixos càrrecs públics (ser diputats), per què a un se'l jutja en un tribunal i als altres tres en un altre?

 Estem a punt d'endinsar-nos en la part més botànica de l'explicació: la relativa a la planta judicial. El terme planta, en dret, significa organigrama, distribució dels òrgans de la justícia segons uns criteris lògics i geogràfics. 

 Tornem a la comparació amb el sistema sanitari. Les jurisdiccions serien les consultes mèdiques per raó de la malaltia que s'ha de curar (faringitis, prostatitis...). La planta judicial seria la distribució d'equipaments a què t'hauràs de dirigir segons que la teva malaltia sigui més o menys greu (un CAP, un hospital general, una hospital especialitzat...), segons que tu estiguis més o menys delicat o  segons que tinguis una mútua determinada.

 Ui, perdona, que em torna a sonar el mòbil...

— El redactor de guàrdia?

— Jo mateix.

— Sóc el Cardenal Richelieu. Anoti aquest pensament i traslladi'l als seus governants acabats de jutjar: "Doneu-me tan sols dues ratlles escrites per l'home més honrat i trobaré el motiu per enviar-lo a la presó"

 Què dèiem? Ah, sí... Que uns fiscals i uns ciutadans disconformes amb el procés sobiranista van agafar-se a "dues ratlles" escrites per l'expresident, per l'exvicepresidenta, per l'exconsellera i pel diputat a Madrid. I, mira tu, hi van trobar algun motiu per mirar d'aplicar-los una pena. Quin motiu hi van trobar? Bestieses, però Richelieu ja ho deia fa segles...

Ara bé, qui l'ha de dictaminar, aquesta pena? Quin tribunal de la planta?

 En matèria penal, un mateix delicte es pot jutjar en un lloc o en un altre segons diversos factors a tenir en compte. Entre altres, són aquests:

— La quantia econòmica o els danys causats.

— Que es tracti d'un primer judici o d'una revisió de sentència

— La responsabilitat pública del ciutadà que es jutja (si té determinats  càrrecs)

 Posem un exemple del primer factor. T'han enxampat robant 200€ en una botiga. Aniràs a parar al jutjat d'Instrucció i Primera instància que hi hagi al teu territori (partit judicial). El mateix jutge que investigui els fets i faci expedient, et jutjarà i sentenciarà.

 Ara, en canvi, posem per cas que has robat dos milions d'euros o t'han enxampat un compte corrent a Suïssa on havies desviat dos milions d'euros per tal de no pagar impostos. Lleig...

  Potser no saps si l'assumpte és prou greu perquè es vegi en un jutjat inferior com el que hem apuntat abans o en un altre de superior. No et preocupis: ja ho saben ells. Tu, pel que pugui ser, fes-te el longui, com aquell que va arribar davant del jutge i li va dir:

— Coi, senyoria, pensi que tinc comptes de gmail, de hotmail, de facebook, de twitter, d'Instagram, de Telegram, de Paypal... Com vol que me'n recordi, de si tinc un compte a Suïssa?

 En aquest cas ja t'ho dic jo, on et duran els Mossos degudament emmanillat. Aniràs a parar a un instructor de la causa i després et remetrà als magistrats que s'encarregaran del judici i de la sentència en primera instància a la sala penal de les Audiència, del TSJC o del Tribunal Suprem. La primera instància vol dir que si una de les dues parts (acusat i acusador) no hi està d'acord, pot presentar un recurs i aleshores es tornarà a fer el judici, en un tribunal superior i en segona instància. 

 L'Audiència Provincial està composada per diferents seccions segons la jurisdicció (recorda: la consulta mèdica). Hi ha les seccions dels assumptes civils, la dels penals, la dels socials i la dels contenciosos-administratius. Tu has anat a parar a la Secció Penal perquè el que has fet (per si no ho sabies) era un delicte. Al Tribunal Suprem , en coimptes de seccions en direm sales (Sala penal, Sala civil, etc).

 Però imagina que quan t'han enxampat per desviar dos milions a Suïssa s'acaba demostrant que això formava part d'una trama de blanqueig de diner perfectament organitzada amb altres membres d'una banda. Aleshores, com que el delicte és més perillós socialment, et jutjarà l'Audiència Nacional, amb seu a Madrid. Aquest òrgan està encarregat de determinats delictes (terrorisme, per exemple) o de delictes que han estat comesos per una pluralitat de persones en diferents territoris. Cada vegada que veus que detenen gent simultàniament a Barcelona, a Sabadell, a Terrassa o on sigui, el fiquen en una furgoneta i la traslladen a Madrid, és perquè el jutge instructor ha considerat que aquell presumpte delicte ha estat comès en banda organitzada, distribuïda geogràficament, i no en solitari.

 Imagina també que quan has comès el delicte que sigui, tenies algun càrrec públic de representació ciutadana. En aquest cas l'estat considerarà que t'ha de protegir més per tal que el teu judici tingui encara més garanties. Segons quin càrrec tinguis, t'enviarà a òrgan diferents. Per exemple, si ets diputat al Parlament de Catalunya, només et podrà jutjar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si ets diputat a Madrid, només ho podrà fer el Tribunal Supremo després que aquest hagi demanat un suplicatori al president del Congreso de los Diputados. Un suplicatori és una sol·licitud per jutjar un membre que ha de ser votada en majoria per la resta de membres de la cambra. En el cas del nostre diputat català, la resta de diputats van votar que sí, que anés de pet cap al tribunal. I és que posar urnes al carrer és un delicte esgarrifós, perillosíssim.

 Resumint: la justícia és una dinàmica i funciona mecànicament. Segons el que hagis fet i qui siguis te les veuràs amb aquest o aquell òrgan de la planta judicial.  

 Tots els òrgans haurien de garantir la neutralitat més absoluta. Però ai caram... De vegades en sortiràs tan ben parat, de la planta, que fins i tot faràs olor a roses. Altres vegades, en canvi, aquesta planta se't menjarà viu, com si fos una planta carnívora. 

 Bip, bip, bip... Ostres, què coi passa avui, que tothom telefona? Sí, digui...

— Senyor redactor, vostè no em coneix. Sóc un estudiós del Talmud jueu. Miri que he trobat: 

"Desgraciada serà aquella generació els jutges de la qual mereixen ser jutjats!"