Per què perilla el full de ruta cap a la independència?

  
   La diputada per la CUP Anna Gabriel va advertir ahir al grup parlamentari de  JuntsxSí  que "no estem fent bé les coses de cara al referèndum". I ho va fer a través de la premsa, perquè tothom es donés per assabentat. A pocs dies de discutir els pressupostos de la Generalitat, les alarmes s'han tornat a encendre. Per què?

 Anem a pams. Les eleccions nacionals catalanes del 27 de setembre del 2015 van ser molt especials perquè es van presentar com un succdedani al referèndum per la independència que l'estat espanyol no deixa fer a Catalunya. S'hi van presentar dues formacions obertament sobiranistes que aspiraven a la majoria absoluta del Parlament (68 escons) per tal de tirar endavant el seu pla independentista. D'una banda JuntsxSí , una formació que aglutina CiU, ERC, formacions escindides d'altres partits i representants de la societat civil. De l'altra banda, la CUP (Candidatures d'Unitat Popular), d'extrema esquerra.

 JuntsxSí va obtenir gairebé dos milions de vots i 62 escons. La CUP en va obtenir 10. Així doncs, la majoria absoluta estava més que garantida. 62+10= 72. Però això sí, havien de sumar i estar d'acord en tot, perquè cap de les dues formacions no hi arribava per si sola. No es podia comptar amb els altres partits perquè, o bé són favorables a la unitat d'Espanya (PP, C's, PSC), o bé no volen manifestar-se clarament a favor de la independència (CSQP).  

 De seguida es va veure que la CUP, amb 10 diputats, faria valer els seus 10 escons per condicionar la política de la formació que en tenia 62. D'entrada, va forçar que el candidat de juntsxSí, Artur Mas, es retirés i s'hi presentés Carles Puigdemont, l'actual president de la Generalitat. A canvi de la renúncia de mas, i per tal d'assegurar que no hi hauria més problemes, JuntsxSí va fer signar a la CUP un document segons el qual es comprometia a no fer ingovernable la legislatura obstaculitzant les tramitacions parlamentàries més importants.  

   La iniciativa parlamentària més important de cada legislatura és l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Sense aquesta aprovació no es pot dur a terme la tasca de govern perquè no es té cap garantia d'ajustar legalment les previsions de despeses de les conselleries durant els quatre anys que dura la legislatura. El més habitual és que quan un govern no aconsegueix tirar endavant els seus pressupostos, es convoquin noves eleccions, ja que treballar amb els pressupostos anteriors, els de la legislatura acabada, és molt ineficient. 

  I aquí va saltar la sorpresa... La CUP, tot i comprometre's a no obstaculitzar el curs parlamentari, va votar en contra de l'aprovació dels pressupostos que va presentar al Parlament el govern de Carles Puigdemont. Les raons? Que "no eren prou socials", van dir els seus representants. La proposta va quedar rebutjada perquè no es va arribar a la majoria de 68 vots favorables de la cambra.

 Sense tenir el suport de la majoria, Carles Puigdemont va presentar al Parlament una moció de confiança, és a dir, una proposta perquè la cambra ratifiqués el seu nomenament. Volien o no els diputats que continués com a president de la Generalitat? Era una manera de legitimar-se després de perdre una votació tan essencial per a la continuïtat de la legislatura. Aleshores la CUP va votar que SÍ i semblava que tot es reconduiria i que s'avançaria en el full de ruta cap a la independència.

 Però, és clar, el govern de Puigdemont havia de  tornar a presentar la llei de pressupostos a votació de la cambra. Naturalment, ha advertit que sense l'aprovació no es podrà tirar endavant la legislatura i que el full de ruta cap a la independència, amb el referèndum previst per al setembre que ve, quedarà seriosament tocat. És més: per aconseguir el vot favorable de la CUP ha forçat la màquina tant com ha pogut i hi ha incorporat noves partides socials contra la pobresa. Ha estat endebades. Ahir la Sra. Anna Gabriel va venir a dir que no n'hi havia prou i que "no s'estan fent les coses bé"...

   JuntsxSí no arriba a comprendre per què la CUP no els accepta. Si la marxa cap a la independència es fa precisament perquè Catalunya no té recursos per poder finançar-se, a què treu cap que una formació exigeixi més i més partides socials, sabent que no hi ha diners per finançar-les? La realitat és que no hi ha diners per a cap partida. L'única solució és l'autogovern i poder disposar de tots els recuros generats per l'economia catalana, una part dels quals actualment van a Madrid i no tornen. 

 El resultat, doncs, és que amb dues forces obertament independentistes (tot i que amb un suport popular diferent —62 escons una, 10 l'altra—) la legislatura perilla novament perquè no hi ha acord entre elles. 

   Caldrà anar a noves eleccions?