diumenge, 11 de desembre del 2016

Trump i Putin són amics de Facebook?


      El comentari d'avui el suscita una notícia que té la cibernètica, les xarxes i la tecnologia digital com a teló de fons. És probable, doncs, que tu, jove desinformat i sobradament preparat, tinguis més a dir-hi que aquest redactor...

  Ahir, l'encara president Barack Obama va ordenar als serveis d'intel·ligència americans una investigació exhaustiva de possibles hackers russos que haurien treballat a les ordres de Moscou per influir en els resultats de les últimes eleccions a la presidència dels EE.UU.  Obama assegura que és un afer de seguretat nacional.

   Com s'ho haurien fet, aquests hackers, per condicionar el sufragi dels americans? Doncs entrant a milers de documents reservats, difonent informació que els interessava per desacreditar el Partit Demòcrata i la candidata Hillary Clinton, callant el que no els convenia divulgar,  creant opinió favorable a Trump...

  Si això és cert (i sembla que sí que ho és) la pregunta que ens hem de fer és la següent: per què Vladimir Putin preferia que sortís elegit Donald Trump? Bé, raons no n'hi faltaven. N'exposarem dues: Ucraïna i l'Estat Islàmic.

  Ucraïna és un estat independent, al nord del Mar Negre, fronterer amb diversos països però sobretot amb Rússia. Des del 1922 fins a la seva independència (1991) va formar part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

   Tant per la seva situació geogràfica com per la història —que sempre pesa—, Ucraïna ha de mantenir bones relacions amb aquest gegant totpoderós que té per veí. Al mateix temps, però, la meitat de la població té una gran vocació europea. L'any 2013, per exemple, un gran nombre de ciutadans ucraïnesos van manifestar-se massivament als carrers per reclamar un acostament més clar a la Unió Europea i un allunyament de l'òrbita russa. Un desig que el seu president, Víktoir Ianukovitx, va avortar.

   Aquesta tensió entre ciutadans favorables a mantenir-se vinculats a Rússia (els de l'est i sud d'Ucraïna) i partidaris d'esdevenir plenament europeus (la ciutadania de l'oest), ha marcat dramàticament els últims anys de la política del país.

   Potser has sentit parlar de la península de Crimea... Després d'uns dies de grans disturbis provocats per ultranacionalistes prorussos, amb la intimidació de forces militars russes i a través d'un referèndum molt poc transparent, Crimea va ser annexionada a la Federació Russa. Va encetar-se un període convuls en què la Unió Europea i EE.UU van intervenir decretant  sancions econòmiques directes i mesures indirectes contra Rússia. Aquesta actitud va irritar fortament Putin.

   Donald Trump, un polític que mira cap endins d'EE.UU i no pas cap enfora, ja ha anunciat que no té cap intenció d'ingerir-se més en els afers europeus. I vet-aquí per què li hauria interessat a Putin una victòria electoral del magnat americà...

   La segona raó és l'Estat Islàmic. Des que els gihadistes es van fer tan forts que van començar a amenaçar el règim del president sirià Baixar Al-Assad, Putin va prendre la decisió d'atacar els gihadistes sense contemplacions. Recordem que Rússia té una base militar a Síria i forts interessos estratègics en aquest país. Des d'aleshores, el gihadisme ha anat perdent més i més territori i les desercions es compten per milers. 

   Milers de soltats desertors que, tot sigui dit de passada, tornaran ara a Europa amb una preparació militar molt bona... Estem ben arreglats! Una tropa de terroristes fanàtics campant per les ciutats d'Europa...

   Donald Trump també ha donat proves de tenir les coses molt clares en aquest terreny. No vol intervenir més en un vesper tan diabòlic. EE.UU ja va perdre massa soldats a la guerra d'Iraq. Ara bé: deixarà fer a Putin, i tant que el deixarà fer...! Per a ell no és cap prioritat que el president sirià Al-Assad caigui definitivament. I tampoc no té cap simpatia especial per l'etern aliat saudita, un estat que ha estat finançant el gihadisme. Malgrat que l'Aràbia Saudita és amiga dels EE.UU des dels temps del tractat amb Franklin Roosevelt (1945), no s'ha d'oblidar que Trump s'ha posicionat clarament contra el radicalisme islamista.  


   I bé, aquí tenim dues raons (juntament amb altres de caire personal: els dos són autoritaris, orgullosos i poc amants de les subtileses) que ens podrien explicar l'amistat cibernética que es professen els dos personatges.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada