Ahir hi va haver debat de pressupostos al Parlament de
Catalunya. Recorda que la CUP els havia tombat el mes de juny, tot obrint una
crisi sense precedents a la política catalana dels últims anys.
Abans d'aquell dia, ja havia vetat la investidura
d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Per desencallar un tema tan greu, Artur Mas va acabar retirant-se (el famós pas al costat) i va proposar per a la investidura l'actual president Carles Puigdemont, que sí que
va obtenir el vot dels 10 diputats de la CUP. Amb aquests 10 vots i els 62 de
JuntsxSí, Puigdemont obtenia la majoria absoluta de la cambra per sortir
investit. La CUP havia fet una demostració de tenir la paella pel mànec...
Abans de la nova investidura, però, la CUP es va
comprometre per escrit amb el grup de JuntsxSí a no posar més entrebancs a la
legislatura, sobretot en les tramitacions de lleis més importants. Però no
va complir. Quan el govern de Puigdemont va presentar a la cambra els
pressupostos per a l'any que arribava, la CUP ni tan sols va deixar que
passessin la primera fase, la de les esmenes a la totalitat. En una sessió de
Ple molt tensa, quan Puigdemont els va retreure la seva manca de compliment, la
representant de la CUP va dir als diputats de la cambra que "els acords muten". Era una manera
de dir: on dic dic, ara dic Frederic...
Puigdemont va presentar als diputats de la Cambra una moció de confiança, la va
superar, i ara el seu govern ha tornat a presentar la Llei de pressupostos per al 2017. Què passarà? Això ja és com un
film de suspens, i el més pelut és que aquí ningú no fa spoilers...
Que ahir la CUP votés favorablement a la tramitació
dels pressupostos no significa res, vistos els precedents de les seves
actuacions al plens del Parlament. De fet, només van votar favorablement dos diputats, que
ho van fer per tal d'arribar a la majoria que li calia al govern per no haver
de tornar-se'n amb la cua entre cames. Els altres vuit es van abstenir. Era una
manera de dir: al tanto que va de canto...
I és que a la Llei de Pressupostos del govern de la
Generalitat li queda un bon camí per recórrer. Com funciona aquest tema?
Abans que res direm que aquest tràmit parlamentari és
el més important de qualsevol legislatura. Un govern necessita basar legalment
totes les seves decisions de despeses i ingressos que pensa fer al llarg de
l'any en un document explícit aprovat pel Parlament. Cada partida ha d'estar
degudament consignada de cara a destinar-la on s'havia previst i en la
quantitat que s'havia acordat. I tot això es fa d'acord amb un cicle
pressupostari.
Els passos d'aquest cicle, fins arribar a la seva
aprovació, es recullen a la Llei de
Finances Públiques. Però anem step by
step...
1r pas.- El primer és l'elaboració del pressupost. Cada
departament i organisme de la Generalitat ha d'enviar al conseller d'Economia i
Finances el seu avantprojecte, on consti
l'estat dels ingressos i les despeses, no solament del seu departament, sinó
també les dotacions i recursos de les entitats i empreses públiques. Segons
aquestes dades, el departament d'Economia i Finances farà el Projecte de llei de pressupostos i el
presentarà al Govern de la Generalitat, juntament amb una memòria explicativa
de tots els detalls.
El Govern portarà al Parlament el projecte de llei de
pressupostos i la documentació annexa perquè s'esmenin en un Ple i, si s'escau,
s'aprovin.
Aquí entra en joc el reglament del Parlament, que és
la normativa que va marcant els passos secundaris que s'han de fer. Els resumirem: es presenta el projecte a la cambra, i després d'un debat marcat per
aquest reglament, els grups parlamentaris (en aquest cas, JxS, CUP, PSC, C's,
PP, CSQP) poden retornar el projecte al Govern perquè no estan d'acord ni tan
sols en les línies generals. És el que es diu una esmena a la totalitat. El juny passat, per exemple, la CUP fa votar
a favor de retornar els pressupostos al Govern. Ho va fer juntament amb els altres
grups de l'oposició. Pressupostos rebutjats d'entrada.
Per contra, pot passar que el Ple de la cambra permeti la tramitació
del pressupost. Què vol dir això? Doncs que el Ple vota i accepta la previsió
d'ingressos i la despesa global màxima que el Govern pensa fer durant l'any que
ve, tot i que vol continuar discutint assumptes de cada partida. Ara bé: ja no es podrà discutir el sostre fixat d'ingressos i despeses. La filosofia del projecte (com es diu ara) ja no pot variar.
2n pas.- En aquest cas comença el pas segon: el debat de totalitat de les
seccions pressupostàries.
Segons les matèries a discutir (Ensenyament, Benestar, Infrastructures...) la mesa del Parlament fixarà una sèrie
de comissions que siguin competents per estudiar-les. En obrir-se cada sessió
de comissió (que ha de ser pública), el conseller torna a explicar les línies bàsiques
amb què ha dissenyat aquella part determinada del pressupost. Els grups hi presenten
esmenes i després es vota. I si aquella secció no aconsegueix passar, es torna
al conseller d'Economia i Finances per a un nou disseny.
Posem un exemple: sense sortir del marc
global que es va presentar per a esmenes a la totalitat, un grup proposa ara al conseller que aquella partida que es tenia prevista per a construir tres noves escoles es destini a un pla de formació de
mestres. Això sí: sense augmentar-la ni disminuir-la perquè això ja va quedar clar en el debat a la totalitat: no hi ha més cera que la que
crema.
I així es va fent en cada sessió de comissió.
3r pas.- Passem al debat final en el Ple, que és quan definitivament acabaran
aprovant-se o no els pressupostos. Si tot i així, guanya una majoria favorable
a no aprovar-los, queden automàticament prorrogats els pressupostos de l'any
anterior. El Govern haurà d'ajustar les seves previsions d'ingressos i despeses
al que diguin aquests, encara que les circumstàncies socials, econòmiques o
polítiques hagin canviat. Mala cosa.
Doncs bé, amb la votació d'ahir de dos diputats de la CUP i l'abstenció dels
altres vuit, ens trobem tot just en el pas 1. Ara la CUP mirarà d'imposar els
seus criteris per redistribuir les partides de cada secció segons els seus
criteris ideològics i tècnics. I el conseller d'Economia i Finances, amb el
suport del grup parlamentari que governa (JxS) haurà de dir si això és possible
o no.
Així doncs, tot penja d'un fil. Fa, una til·la?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada