El rei de les corbates i de les corbetes

 Aquest cap de setmana els diaris que no tens temps de llegir ens han estat donant la lata amb la notícia que Felipe VI se n'ha anat per fi a veure el rei d'Aràbia Saudita. Aquí els tens: el nostre és el de la corbata. 

 Entenguem-nos:  quan dic "per fi" no vull pas dir que puguem quedar descansats, com fem després d'alliberar-nos d'una flatulència... Tornarà. Només hi ha anat a fer una visita a la família reial, que és molt amiga del seu pare i suposem que ara també ho serà del fill, de la Sra. Letízia i de les nenes. 

 Deia "per fi" en un altre sentit. Aquest viatge estava programat per al novembre passat i es va cancelar —diuen— per la mort d'un germà del rei d'Aràbia.

 Es veu que és una visita que ha de servir per tirar endavant un contracte de 3000 milions d'eurets amb l'empresa espanyola Navantia (Ferrol / A Coruña) per construir cinc corbetes. Abans ja s'havien tancat uns contractes multimilionaris per fer el metro de Riad i un tren d'alta velocitat entre Medina i la Meca.

 Aquest tren, per cert, és un malson perquè encara no circula. I si no circula aviat potser l'acabarem pagant entre tots via impostos, com el projecte Castor de Florentino Pérez. Són contractes que els executen companyies privades, sí, però que solen estar blindats directament o indirecta per un aval de l'Estat. De manera que si hi ha causes imprevistes que posen en fallida l'empresa, l'Estat n'ha de respondre. I el cas és que sembla que ningú no havia previst que entre Medina i la Meca hi ha un desert amb una mica de sorra emprenyadora que no para de moure's per culpa del vent i que cobreix contínuament les vies. Marca España.

 L'Aràbia Saudita, ja ho saps, és un país molt curiós. Tu hi vas caminant tranquil·lament, se't clava a terra el taló de punxa alta que portes i mira, acabes d'obrir un nou brollador de petroli. Bé, no és cap murga, eh? El litre de benzina el paguen a 20 cèntims d'euro. 

 Gràcies al seu subsòl, l'Aràbia és una potència econòmica de primer ordre. Què t'he d'explicar, a tu, que no pares d'omplir el dipòsit de la Scotter. El litre te'l cobren pla més car, oi? Qui es reparteix la diferència de preu? Doncs els àrabs i l'Estat espanyol (via impostos). 

 És clar que algunes veus diuen que hi havia un tercer que també sucava melindros al petroli gràcies a l'amistat que tenia amb la família reial saudita. Qui? Ni més ni menys que el pare de Felip VI. Segons diuen aquests informadors —aquests sí, veritables informadors de primers auxilis!— sembla que el govern espanyol comprava el petroli una miqueta més car del normal i que el sobrecost d'un o dos eurets per barril era la comissió per l'amistat del nostre campechano monarca amb la família dels turbans i els mocadors. 

 Quants barrils transporta cada petrolier que arriba als ports d'Espanya? Es veu que un milió i mig, que multiplicat per u fa un  milió i mig, i multiplicat per dos fa tres milions.

 I ara que ho dius, quant deu costar fer cinc corbetes al Ferrol i dur-les a Aràbia Saudita?

 Qui té un amic té un tresor, diuen. De tota manera, comencen a córrer rumors que l'Aràbia Saudita podria fer un pet com un aglà d'aquí a quinze anys. El consum de combustible està tan disparat al mercat interior que es preveuen dificultats per a l'exportació. A més a més, la despesa energètica (sobretot aire condicionat) continua exageradament subvencionada, amb una tarifa elèctrica que és la més baixa del món. I, per tant, la  despesa pública s'està desbocant. A més a més, el preu del petroli ha baixat molt des del 2014 (fins ara, que torna a pujar discretament), cosa que ha afectat els pressupostos del govern. I és que hi ha tantes boques per alimentar...

 La família reial saudita la componen milers de membres. El poder es concentra en una dotzena de prínceps, però, amb més grau o menys d'autoritat i d'influència, tots participen de la immensa fortuna que, alegria, alegria, els puja de la terra que trepitgen.

 A l'època otomana, la població que vivia a la península aràbiga no constituïa un país unificat. Era una població tribal, de clans i autoritats de família. Dins d'aquelles tribus, una de les més poderoses era la d'Abdulaziz Saud, un líder que tenia entre cella i cella unificar la gent de la zona. 

 Quan l'imperi otomà es va desfer després de la Primera Guerra Mundial, Saud va veure arribada l'ocasió de fer realitat els seus propòsits. Es va entendre amb un predicador i líder religiós, Mohammed Bin Abdelaziz Wahab (retingues aquest nom), i va crear un regne àrab unificat sota el poder de la seva família i d'una mateixa concepció religiosa. Política i pregària de bracet per sempre més. Era el començament de la dinastia dels Saud, els saudites.

 Es tracta d'una dinastia que no es va imposar per la força. Si li sumem que els seus súbdits autòctons viuen la mar de bé, entendrem que tingui tan poca contestació interna. Si més no, fins ara. La gent no en sap gaire res, dels embolics de la casa reial. Els seus membres renten sempre la roba a casa i ofereixen una aparença molt compacta de cara a la població. Els prínceps no expliquen res al poble i el poble no demana res als prínceps. Vosalres continueu fent que me'n pugui anar de vacances deixant l'aire condicionat engegat per tenir la casa fresca quan torni i per a la resta, manegueu-vos-les com us vingui de gust. No és gaire democràtic, però es veu que funciona. 

 Democràcia? Demo què? Parlem d'un país en què la tradició religiosa (la sunna) ha marcat la successió política del poder. El rei s'escull entre els fills de l'anterior i seguint el criteri del més apropiat. Els germans, entre ells, escullen el més "honest i adient" per al tron. A partir d'aquí, tots a creure.  

 L'Aràbia Saudita va començar sent un país molt pobre que gràcies a la geologia s'ha convertit en una potència econòmica escoltada actualment per gent molt important. Hi ha una esplèndida fotografia que potser trobaràs perdent el temps per Google. S'hi veu el president americà Roosevelt xerrant amb el rei Ibn Saud (descendent del prota citat abans). La conversa és a bord del USS Quincy americà, que estava ancorat al canal de Suez. El que impressiona més de la imatge és veure-hi un coronel ianqui que feia de traductor de la conversa: està agenollat davant del rei saudita. El president Roosevelt es mira el monarca amb cara de dir-li que sí a tot...

 La foto és del 1945. Per aquella època, els americans van fer un tractat d'amistat amb l'Aràbia Saudita que encara es manté. Els àrabs garantien el subministrament energètic als americans i, de passada, aquests circulaven sense problemes pel Canal de Suez. A canvi, Wahington els donaria protecció militar. Sobretot de cara al seu enemic de sempre: l'Iran xiïta.

 L'Aràbia Saudita és un país sunnita, amb una religió oficial que porta el nom d'aquell que t'he demanat que retinguessis: el wahabisme. Es tracta d'una visió molt rigorosa i fonamentalista de l'islam. Els drets de la dona hi són gairebé inexistents (té prohibit fins i tot conduir) i la pena de mort per decapitació és a l'ordre del dia. D'altra banda l'esclavatge (si no oficialitzat)  encara hi és present en el tracte amb els immigrants. I per què no? Fruit de l'antic pacte entre el primer Saud i aquell predicador (com es deia?  Mohhammed Etc. Etc. Wahab...) els tribunals interpreten la llei sempre d'acord amb els preceptes de l'islam més tradicional. I l'islam permet tantes coses... I acaba sent el pretext ideal per a tantes altres...

 Ara bé: que sigui un país on s'ignorin els drets humans més elementals no vol pas dir que no sigui un país invalidat per presidir.. la comissió de Drets Humans de l'ONU ! Agafa't fort: des de l'any passat, l'Aràbia Saudita presideix aquesta comissió. Les conciències dels polítics ni s'han bellugat. Ara bé, si la sala tremola per tanta incoherència, el magnífic sostre en relleu que hi va fer el nostre artista Miquel Barceló podria començar a desprendre estalactites damunt dels seus caps... I aixó sí que seria una notícia de primer auxili.  

 Un coronel traductor es va agenollar el 1945 davant d'un rei Saud. Tota una Organització de les Nacions Unides s'agenolla ara davant dels seus successors. 

 Aquest cap de setmana, a l'Aràbia Saudita, el rei Felip ha saludat els amics de la família i els ha donat records de part del pare. I com si es tractés d'un comerciant de corbates, només els ha parlat de corbetes. Perquè el tema dels drets humans no es toca quan hi ha negocis pel mig... Doncs quin panorama!

Imatges:

Juan Carlos i rei saudita: monarquiaconfidencial.com
Felipe VI i rei saudita: elconfidencial.com
Via férria AVE Meca-Medina: cadenaiberica.es
Nacions Unides: un.org