Aquest bloc de primers auxilis no s'hauria de
convertir en una pàgina de necrològiques, però l'actualitat mana... Molts dels diaris
que no tens temps de llegir comentaven ahir aspectes de la figura de Mario
Soares, que va morir a Portugal abans d'ahir.
Mario Soares era un polític socialista, de formació
humanista, que va ser president de la república entre 1986 i 1996. Abans havia
estat ministre. I abans, encara, havia col·laborat indirectament, des del seu exili de París, a
organitzar la Revoluçao dos cravos (revolució
dels clavells) del 25 d'abril de 1974, una revolta militar que va acabar amb
una de les dictadures més llargues d'Europa. Sempre, és clar, deixant de banda
la dictadura franquista, que es troba al top
ten de les dictadures europees contemporànies.
La revolució portuguesa es diu dels clavells perquè es van fer molt famoses una sèrie d'imatges de les tropes
de soldats avançant pels carrers de Lisboa i rebent als canons dels seus
fusells un simpàtic clavell que els posaven els ciutadans agraïts.
També es va fer molt famosa aquesta cançó:
Es diu Grandôla
villa morena. Va, treu-te els cascos i deixa't estar de tant James Blake i de tant Tame Impala. Només els coneixes tu i
quatre més. Per contra, aquesta bellíssima
peça és universal. Clica el link que t'adjunto i respira l'ambient portuguès d'aquell
moment. El 25 d'abril del 1974, quan Grandôla
villa morena va sonar en una emissora ja determinada, els comandaments revoltats
de l'exèrcit van rebre la confirmació que el cop tirava endavant, van activar la
sortida al carrer de les seves tropes i van iniciar la revolta militar més
ordenada i acceptada de la història. Un èxit.
Aquí Franco moriria al llit un parell d'anys després i
l'exèrcit espanyol continuaria posant pals a les rodes de la democràcia.
En aquell ambient de festa cívica per l'alliberament
del país, Mario Soares va arribar a Lisboa i va ser rebut per una gentada memorable.
Es tractava, ja ho hem dit, d'un polític amb formació
humanista. Potser per això va ser el principal impulsor de l'alliberament de
les colònies que Portugal encara tenia a l'Àfrica. I potser per això també va
ser un defensor convençut de les llibertats... de Catalunya.
Què té a veure Catalunya amb Soares?
Bé, si no pot convertir-se en un quadern de
necrològiques, aquest blog tampoc no hauria de ser una miscel·lània històrica.
De manera que jo t'apunto el tema i tu, després, t'espaviles amb el Google, entesos? Ara bé,
si t'ha de servir per fer turisme, precisem aquesta població: Santa Coloma de
Farners.
A Santa Coloma
de Farners hi ha una entusiasta associació que es diu La Sega 1640. Cada any aquesta entitat
commemora i teatralitza uns fets mig crucials per als catalans i crucials del tot per als portuguesos:
la revolta dels segadors. Es diu 1640 per l'any, és clar.
I és que a meitats del segle XVII, dins del context de la Guerra dels Trenta Anys, les
tropes castellanes de Felip IV se les tenien amb les de França. Per això
estaven concentrades majoritàriament a la frontera catalana. Una frontera, per cert, que després
canviaria per culpa dels fets que repassarem. Anota i busca al Google: Tractat dels
Pirineus.
Aquestes tropes s'allotjaven a les cases particulars
dels catalans, els quals no podien protestar. No et pensis pas que era un allotjament
d'ajaure's en un racó i descansar procurant no causar molèsties, no... Era un
allotjament "a la llombarda" que sen deia. La cosa devia anar així:
—Mujer, dales cama y reposo a mis soldados y
que coman caliente!
— Oiga, prou que me gradaria... Pero es que no mengem caliente ni nosaltres...
—Que coman he
dicho, coño!
Els pagesos, tu diràs, van acabar afartant-se'n. No
pas de menjar, sinó de rebre tropes que practicaven el noble i distingit hàbit castellà de viure de gorra. La revolta
va començar a Santa Coloma de Farners. Després va baixar cap a Riudarenes,
Sils, i va acabar sacsejant Barcelona. I, és clar, més tropes castellanes van haver de
concentrar-se a Catalunya per sufocar l'atreviment dels catalans.
Mentrestant el Comte-Duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV i una arracada de
persona, no parava de buscar recursos financers i
humans entre els regnes no castellans per fer front a la política expansionista
de la corona dels Àustries. Era la
coneguda Unió d'armes.
La pujada d'impostos també va empobrir la noblesa
portuguesa, amb la qual cosa el sentiment d'autonomia va anar creixent en aquella banda. Fins
que l'any 1640 un grup de conspiradors van aclamar el Duc de Bragança com a nou
rei de Portugal. Prou que el rei Felip IV i el Comte-Duc d'Olivares haguessin
volgut sufocar aquella altra revolta i passar-los tots per l'adreçador, però què
passava? Doncs que les seves tropes estaven concentrades a Catalunya, i allò
era com la manta curta que has de triar on te la poses: si t'abriga el cap no
t'abrigarà els peus... Felip IV va decidir abrigar-se d'aquest cantó, què hi farem. I allà
baix van aprofitar l'ocasió. A bodes els convidaven!
Així és com Portugal va poder culminar el seu desig
d'autonomia. Va instaurar una nova
dinastia i va desvincular-se dels Àustries. I així és, també, que avui Portugal
té bandera a l'ONU...
Potser per això (no potser: segur) a la festa anual
que celebra La Sega 1640 de Santa Coloma de Farners per commemorar la revolta
dels Segadors no falta mai algú que cridi el rodolí irònic:
—"L'autonomia
que ens cal: / la de Portugal"
Ai, aquests farnesencs, gent de la ceba... Ves-hi, ves-hi. I de passada et
regales unes teules pastisseres (sensacionals!) i una ampolla de ratafia. No ho
saps que és la capital mundial d'aquest licor d'herbes?
El senyor Mario Soares tampoc no ho sabia, això del licor, però sí que tenia molt present que gràcies a la maniobra de distracció catalana del 1640 que va començar Santa Coloma de Farners, el seu
país va poder tocar el dos. D'alguna manera, devia reconèixer l'aportació catalana i per això compartia el
nostre desig d'autogovernar-nos amb plenitud, com ells.
Un primer brindis, doncs, a la memòria de l'amic Soares! En farem un segon quan tinguem l'autonomia de Portugal, OK?
Imatges:
Mario Soares: wikipedia.org
Clavells als canons: historiaybiografias.com
Teatralització a Santa Coloma de Farners: lasega1640.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada