A Jerusalem ja no hi ha cap Kotel

 Ahir els diaris que no tens temps de llegir ens informaven que un camió conduït per un islamista va fer (per ara) quatre morts a Jerusalem.

 A qui hem d'atribuir el fet concret del crim? A l'islamista que va aixafar els vianants, naturalment. A qui hem d'atribuir l'odi irracional contra els israelians jueus, un odi que s'estén pel món, també en amplis sectors de la societat catalana? Aquest redactor de guàrdia ja no gosa contestar. Però a vegades hi ha explicacions indirectes que hi ajuden.

 Avui parlarem de la UNESCO, un organisme que va néixer per vacunar-nos contra la violència a través de foment dels millors valors de la humanitat: l'educació, la ciència, la cultura...La UNESCO va ser notícia fa un parell de mesos per un fet relacionat amb Jerusalem. I això què té a veure amb la matança d'ahir, potser em demanaràs. Tu llegeix, i després treu-ne les conclusions que vulguis. Una cosa és que no tinguis temps de llegir diaris. Una altra és que et faci mandra pensar.  

 Abans, però, fem una mica d'història. Només una mica, caram, no t'esveris!

 Jerusalem és una ciutat considerada tres vegades santa. És santa per als jueus, és santa per als musulmans i és santa també per als cristians. I la santedat està concentrada en un lloc de prop d'una hectàrea i mitja de superfície.  

 La Bíblia esmenta el nom de Jerusalem més de 800 vegades (cap a 600 en el Vell Testament). No t'atabalaré amb dates precises. Deu segles abans de néixer Jesús, el rei David la va conquerir. I va ser durant el regnat del seu fill Salomó que es va construir el primer temple a la gran esplanada emmurallada del sud-est que segur que has vist a moltes imatges. Allà hi ha la gran roca plana que vincula les tres religions monoteistes: la roca sobre la qual es diu que Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill Isaac.

 El segle VI a.C. els babilònics de Nabucodonosor II van destruir el temple. Els jueus van ser deportats a Mesopotàmia i va ser aleshores quan va néixer el desig sempre present de tornar a Sion (Jerusalem)  i reconstruir el temple.

 Va ser un rei persa, Cirus (el mateix segle VI a.C.) qui va possibilitar-ho. Aquest rei va deixar tornar els hebreus a la seva pàtria i va permetre que fortifiquessin la ciutat per defensar-la dels egipcis. Pots llegir aquest passatge de la història d'Israel als llibres d'Esdras i de Nehemias del Vell Testament.

 Quatre segles més tard (167 a.C.), l'imperi selèucida d'Antíoc IV va ocupar Jerusalem i va reconvertir el temple en un santuari pagà dedicat a Zeus. La revolta dels jueus per una profanació que consideraven insuportable no es va fer esperar. Llàstima que no tinguis temps ni per llegir el diari, perquè això t'ho explica molt bé el llibre dels Macabeus del  Vell Testament...

 Els macabeus triomfants van purificar el temple i li van retornar el culte inicial. Tan important va ser aquesta recuperació que encara avui a Israel es celebra anualment la festa commemorativa de Hannukà. A qui correspongui ja li demano perdó: segur que fonèticament no he transcrit del tot bé la paraula hebrea. Fixa't, però, en l'essencial: els israelians jueus fins i tot tenen una festa que celebra un passatge esdevingut a la Muntanya del Temple.

 Després d'una etapa d'esplendor durant el regnat d'Herodes, el temple va sofrir una nova destrucció, gairebé absoluta, durant la guerra dels jueus contra les legions romanes de Vespasià i de Titus. (70 d.C.). Davant de la resta que en va quedar és on van avui els jueus a lamentar-se per la destrucció i a resar per una nova reconstrucció. És el conegut Mur de les Lamentacions.

 El segle IV d.C., després de la promulgació del cristianisme com a religió oficial de l'imperi romà, els cristians van començar a venerar-hi el Sant Sepulcre,  dins d'un complex basilical que va ordenar construir la mare de l'emperador Constantí. El cristianisme hi entra en joc, per tant. A partir d'aleshores l'esplanada també ens recorda el conegut passatge de l'expulsió dels mercaders del temple per part de Jesús. 

 En temps de l'emperador Julià s'hi va començar a construir un tercer temple jueu, que un terratrèmol va destruir. Era el segle IV d.C.

 I, encara, després van venir els àrabs musulmans (s.VII) a afegir-hi la religió d'Al·là. Durant el califat Omeia es va erigir (just damunt de la roca plana abrahàmica) la gran cúpula que avui ha esdevingut la referència visual més notable de l'esplanada.  Diuen els teòlegs d'aquesta religió que va ser des d'allà que el profeta Muhammad va fer la sagrada ascensió al cel.

 És claríssim, doncs, que hi ha raons més que documentades perquè jueus, musulmans i cristians reclamin el seu dret a passejar, resar i invocar els seus déus a l'esplanada. I és per això que el govern d'Israel, un poble amb tants segles d'història en aquest lloc sagrat, no solament permet als musulmans l'accés a l'esplanada del temple sinó que atorga a l'autoritat jordana el control religiós del lloc. I això és així des que Israel governa la ciutat en virtut de la guerra del 1967. Una guerra, recordem-ho, que van desencadenar els països musulmans, després de menysprear el compromís d'Israel perquè Jerusalem quedés sota control internacional.

 Bé, fins aquí la història per centrar el tema. Queda clar que els jueus estan vinculats històricament al lloc? Doncs ara para l'orella perquè et diré una cosa, i vull que m'escoltis sense que se t'escapi el riure... Vine, acosta't... La gran muralla xinesa, saps?, no té res a veure amb la Xina ni amb la història del seu poble. I les piràmides, què coi t'han explicat sobre les piràmides? Si no tenen res a veure amb Egipte i els faraons! I mira què et diré encara: el santuari de la Meca i la ciutat de Medina, no tenen cap connexió històrica ni cultural ni social amb Muhammad i els musulmans.

 No sé per què em mires d'aquesta manera. Va, valent, truca a uns altres primers auxilis i que em vinguin a clavar una banderilla de Valium. Et penses que no els convenceré? Tinc arguments més que sòlids per defensar la meva tesi. I aquests arguments me'ls dóna ni més ni menys que... la UNESCO!

 La UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization) és un organisme establert per les Nacions Unides l'any 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació. L'objectiu era clar i lúcid: les forces de l'esperit (l'educació, la ciència...) són el dic més resistent contra la barbàrie que acaba desencadenant les guerres. No és una tasca fàcil. Política, geografia i cultura sovint es barregen. Però com diu el filòsof francès Roger-Pol Droit, "entre aquests ideals tan elevats i la crua realitat hi ha un marge de maniobra". Al llarg de la seva història la UNESCO ha hagut de fer molts equilibris diplomàtics per transitar per aquest marge.

 Tanmateix, des de fa uns anys, sembla ben bé que la UNESCO s'hagi venut l'enteniment i vulgui perdre tot el prestigi i credibilitat acumulada.

 L'abril passat, el seu consell executiu va aprovar una resolució grotesca des de tots els punts de vista, però sobretot històric i cultural (dues àrees del seu esperit fundacional): va negar ni més ni menys tota relació entre els llocs sagrats de Jerusalem i l'estat hebreu. Al consell executiu van votar una majoria d'estats àrabs, és clar... La UNESCO, que sembla presonera d'aquests estats i de la judeofòbia d'altres països hostils, ni tan sols es refereix a l'esplanada amb cap nom hebreu. Només la cita amb la denominació àrab: Al-Haram al-Sharif. El mateix passa amb el Mur de les lamentacions. Per a la UNESCO no hi ha cap lloc dit el Kotel, tan sols hi ha una plaça Al-Buraq. Segles i segles d'història ignorats. On tenim aquella banderilla de Valium?

 Sari Nuseibeh, filòsof palestí (atenció a la dada, repetim-la: palestí), professor de la Universitat d'Al Quds —topònim àrab de Jerusalem— havia declarat el 2001: "S'hauria d'estar cec per negar la connexió jueva amb Jerusalem"

 Doncs la UNESCO sembla estar cega i sorda. L'octubre d'enguany, el mateix organisme ha reblat el clau aprovant una segona resolució que nega tot vincle del judaisme amb l'esplanada del temple. El cataloga com un lloc de culte estrictament musulmà. I encara uns dies més tard va aprovar una tercera resolució en el mateix sentit.

 L'ANP (Autoritat Nacional Palestina) està que salta per un peu, tu diràs. Aquest és un trumfo que no es podia ni esperar, de tan surrealista com és. Els dóna un altre argument (aquesta vegada cultural) per reclamar la part oriental de la ciutat santa, que —com dèiem abans— està ocupada per Israel dels de la guerra del 1967 que va guanyar després de la provocació bèl·lica dels àrabs.

 Per la seva banda, el ministre d'Educació de l'estat israelià, Naftali Bennet, ha declarat fa uns dies que aquesta "és una decisió vergonyosa que nega la història de milers d'anys i és un premi al gihad dins de Jerusalem. El pròxim terrorista pot absorbir la legitimitat d'una decisió tan penosa adoptada per la UNESCO".

 I en efecte, la mateixa directora general de la UNESCO, Irina Bokova, ja temia que això encengués els ànims dels violents en unes declaracions que va fer després de les resolucions: "Negar, ocultar o voler esborrar les tradicions jueva, cristiana o musulmana d'aquest lloc posa en perill la integritat del mateix lloc".

 Hamas, el govern palestí de la banda de Gaza ja ha reivindicat l'atemptat d'ahir. Entre els centenars de míssils llençats pel seu govern i les resolucions de la UNESCO i de les Nacions Unides (recorda el vot del Consell General contra els assentaments de Cisjordània), els palestins se senten cada vegada amb més força moral per reclamar Jerusalem com a exclusiva capital d'un estat palestí. Exclusiva i excloent: ells no accepten cap acord internacional.

 La UNESCO tenia raó quan va néixer l'any 1946: en efecte, si falla l'educació, la ciència i la cultura, arriba la barbàrie. El que es tractaria de saber és per què actualment sembla promoure-la, aquesta barbàrie...